Sense besar la imatge
Els morellans no van poder besar a la seva patrona en aquesta ocasió.
El dissabte de festes les mirades es dirigeixen a Vallivana. El Santuari té aroma de romer per que ja fa uns anys que els rams de flors de l’ofrena son les herbes aromàtiques de les muntanyes de Morella. El cor canta els gojos de Vallivana mentre els veïns porten els rams fins l’altar. Aquesta es una convocatòria col•lectiva però que es viu de forma intima: cadascun li conte, li pregue, li agraeix a la seva manera. La Verge presideix l’ermita, i totes les mirades van cap a ella. Mossèn Ferran, afegeix un comiat més, per que al setembre canvia de destí. Ricardo Miravet a l’orgue, i les veus de la família Pastor, li donen més solemnitat encara a l’acte. Arriba quasi la fi de la cerimònia. Abans un record per als que ja no estan i per als que no han pogut venir per estar malalts o massa cansats pels anys. En eixe moment mossèn Ferran anuncia, que enguany l’adoració a la Verge s’haurà de fer sense contacte directe amb la imatge, com a mesura de prevenció contra el contagi de la grip A. L’administrador de Vallivana, Julià Pastor, no recorde que en la llarga historia d’estima entre la imatge i els morellans s’haguera impedit el contacte, no havia passat ni en l’època de la pesta; no obstant, reconeix que es millor pervindre que curar. Així també es manifesten els assistents: no cal besar la Marededéu per sentir-la prop, comentaven molts… Cadascun dels assistents va rebre, com es habitual, un gran pastisset, que l’administració regala com a agraïment a la col•laboració de tots els fidels en el manteniment del santuari.
