Herbeset recupera la vida amb la festa de Sant Miquel
_________________________
comarquesnord.cat, herbeset
dilluns, 28 de setembre de 2009
Al voltant de Sant Miquel la visita a Herbeset es obligada. Aquest llogaret mai ha tingut entitat municipal pròpia, depenen sempre de l’Ajuntament de Morella; però si té la sevua pròpia parròquia, les seues festes, la seua confraria de Sant Miquel, i va tenir, fins 1975, la seua pròpia escola. Tornar a Herbeset és tornar recordar l’èxode obligat de tantes famílies com encara a principis de segle passat omplien de vida aquestos carrers. 237 habitants al poble i 85 en els masos del terme es comptabilitzaven en 1906. Avui al poble de diari no viu ningú, i dels masos sols dos continuen sent explotats.
Les festes, punt de retrobada
Les festes ajunten veïns que van nàixer i passar la infància i la joventut ací, en noves generacions que a través dels iaios, o de coneguts han anat enamorant-se poc a poc del paisatge, de la tranquil•litat i d’un poble, que malgrat la despoblació, no ha deixat caure les cases i manté els carrers arreglats.
El dissabte es va gaudir d’una jornada on la gastronomia, a base de sardinetes, i la musica de la Rondalla, per la tarde, i de Guillermo i Jose Luis per la nit, van ser els ingredients. El diumenge, dia més tradicional, on la Parroquià de Sant Miquel torne a omplir-se com en els seus millors temps. El nou capella de Morella, mossèn Pitarch, va oficiar la cerimònia en la que es va pregar per aquells que tenen ben poc, i per la salut i germanor de tots els assistents. Les campanes del bonic campanar, no van tocar tant com altres cops. I es que es van adonar que el batall quasi estava solt. Van faltar bancs en la bonica església d’Herbeset on els frescos de Cruella criden l’atenció. La cerimònia finalitzava cantant els gojos de Sant Miquel, al temps que començava a sonar la musica de les gaites i tabals en l’exterior, que acompanya la cercavila pel poble a la recerca dels plats que després serien subhastats.
En la Casa la Confraria, poc a poc, la taula de subhastes s’anava omplint de plats. Basquets de verdures casolanes, de les que fan eixe gust que han perdut moltes de les que comprem als supermercats; formatges, cecina, flaons, pastissets, garrafes de vermut…. i fins i tot les pastes típiques que es feien a Herbesset quant el blat estava a punt: bunyols de sega. Els plats van anar trobant, cadascun, el seu amo. Lo cert és que es sol traure a muntó, per que els plats son donatius dels veïns, i els preus solen pujar molt. Fins i tot l’oratge va respectar la festa de Sant Miquel d’Herbeset.
Herbeset té un inconvenient respecte a la resta de nuclis de població que depenen de l’Ajuntament de Morella. Al no tenir suficients veïns empadronats no té drets a Plans Provincial, i es quede fora d’altres ajudes que tenen en compte la població. No obstant açò, l’Ajuntament de Morella cada any inclou les obres més necessàries en els pressupostos anuals. Així al llarg d’aquest 2009 s’ha pogut arreglar el mur que sosté la pujada a l’església, deixant veure una gran arcada en la seva pared. També s’han instal•lat baranes en els carrers més costeruts del poble. La Confraria, per la seva part , a arreglat un dels murs del cementiri que també havia caigut.
L’ambient de festa es respirava aquest cap de setmana per els estrets i empinats carrers, i també en la era habilitada com a zona d’aparcament on es comptabilitzaven uns 20 cotxes, a més dels que s’havien distribuït per altres zones del poble. L’antic forn feia les seves funcions de bar de festes, i en algun raconet es preparaven les brases per al dinar familiar abans de les joies populars que es van celebrar per la tarde.
