A CAU D’ORELLA: “Propostes o miratges?”
VIOLETA TENA
Les últimes setmanes han estat prolífiques per al govern valencià. Primer, el consell va deixar anar la idea d’una fusió entre CAM i Bancaixa. L’executiu de Camps havia mantingut fins ara, i mentre a la resta d’Espanya governs autonòmics i entitats movien fitxa, un silenci que sonava a inacció. Ara, però, el govern valencià ha decidit posar-se per feina i ho ha fet pressionant les dues caixes valencianes per que s’uneixen. La idea no és nova; ja ho van intentar en el seu moment Joan Lerma i Eduardo Zaplana, però el projecte de fusió mai no va reeixir, a pesar de la transcendència que això poguera tindre per al País Valencià. Bancaixa i CAM són la tercera i la quarta caixa d’Espanya i, juntes, podrien ser una potent ferramenta financera dins del nostre territori, però també, i sobretot, a Madrid. Si disposar de poder polític és important, tant o més ho és tindre poder financer per ser present allà on es prenen les decisions d’alta volada. Empènyer les dues entitats a una unió sembla, doncs, una opció beneficiosa per als valencians.
L’altra iniciativa llançada pel govern valencià té a vore amb la seguretat pública. L’executiu de Francisco Camps vol aprovar una llei per crear una policia autonòmica. En l’actualitat ja hi ha una policia autonòmica, però aquesta no és més que un cos adscrit a la policia nacional, amb funcions irrisòries i una presència pública irrellevant. El que es pretén ara és crear una policia pròpia, com ja la tenen a Navarra, Euskadi o Catalunya. Disposar d’un cos de seguretat d’estricta obediència valenciana seria un pas molt rellevant en l’aprofundiment de l’autogovern dels valencians, més encara si tenim en compte que cap govern autonòmic anterior no s’hi havia interessat, a pesar que era una possibilitat que tenia la cobertura de l’estatut.
La unió de CAM i Bancaixa i la creació de la policia autonòmica són a primera vista dues iniciatives a tenir en compte. Amb tot i amb això, alguns detalls obliguen a qüestionar la sinceritat del Consell a l’hora de plantejar-les. En quant a la primera qüestió, el govern de Camps ha entrat a les caixes de manera tempestuosa, sense mesurar els temps en una operació tan delicada i, el que és pitjor, sense escoltar abans als consells d’administració de cadascuna de les caixes. En quant al segon tema, el de la policia, la Generalitat vol optar per un model de policia descafeïnat, sense competències en matèria d’institucions penitenciàries ni trànsit, com sí tenen els mossos o l’ertzainza. Les mancances i els vicis amb que naixen totes dues propostes obliguen a preguntar-se si tant una com altra iniciativa no seran una cortina de fum per tapar les vergonyes que el cas Gürtel ha deixat a la vista de tothom. Malament aniríem, si el temps acabara per confirmar eixa hipòtesi.
Més informació: A cau d'orella | Violeta Tena
