A CAU D’ORELLA: “Quin compromís!”
VIOLETA TENA
Diuen que feina feta no fa destorb. I els partits minoritaris bé que han fet cas d’aquesta dita popular, a la vista dels últims moviments de cara a les pròximes eleccions autonòmiques. El Bloc Nacionalista Valencià i Iniciativa del Poble Valencià acaben de tancar un acord – al que també s’han sumat Els Verds- per concórrer als comicis de 2011. Es tracta, segons diuen els impulsors del pacte, de presentar un projecte valencianista, compromès amb el territori i partidari d’un model de creixement diferent a l’impulsat fins ara per les polítiques de la dreta. En aquesta mena de /menage a trois/ serà el Bloc qui figurarà al capdavant de l’invent.
La coalició, però, no ho tindrà gaire fàcil per reeixir. En primer lloc perquè el poti-poti que hi ha al seu interior no permet visualitzar un cap visible. Fins ara, a les Corts Valencianes ha estat Mònica Oltra, parlamentària batalladora, qui ha fet de portaveu de Compromís pel País Valencià, de manera que la visibilitat social que ha assolit l’ha convertit en estendard de l’esquerra valenciana del que portem de legislatura. Qui assumirà a partir d’ara el càrrec serà Enric Morera, secretari general del Bloc, que fins ara s’ha vist relegat a un segon pla en el què, de fet, no se sentia gens còmode. El potencial demostrat per l’una i l’afan del protagonisme de l’altre fan preveure que la convivència des d’ara i també durant la campanya no siga massa plàcida.
A aquest respecte, caldria afegir que els antecedents no són gens bons, fins i tots podríem dir patètics. Perquè patètic va ser veure com el Compromís pel País València que van formar Esquerra Unida, Bloc i Els Verds en les eleccions de 2007 va quedar en orris als pocs dies de les eleccions. Aquella coalició, és veritat, presentava moltes escletxes des de bon començament, però va fer creure a una part de la ciutadania que hi havia possibilitat de canvi davant l’hegemonia de la dreta. Al final les batalles fratricides d’uns i altres es van avantposar als interessos del país i als desitjos d’una part de l’electorat que havia dipositat les seues il·lusions en aquest projecte.
La coalició que ara s’acaba de formar ha millorat, al menys en les formes, la seua predecessora. Amb tot, les possibilitats d’aconseguir representació al parlament valencià són més que remotes. Amb Bloc-Iniciativa-Verds d’una banda, i Esquerra Unida d’un altre, la tanca del 5% dels vots que cal per accedir a les Corts és, més que mai, un percentatge insalvable. Ni els uns ni els altres estan en disposició d’assolir eixe sostre electoral, per molt que ells insistisquen i a nosaltres ens agrade. Bloc i Esquerra Unida van perdre l’oportunitat de consolidar-se com un tercer espai el dia que van decidir trencar la seua relació. Ara, amb una societat civil desencantada i una dreta monolítica, la realitat electoral aboca aquests partits a la inanició parlamentària. Ells ho pagaran car, però més car ho pagarà el País Valencià.
Més informació: A cau d'orella | Violeta Tena
