A CAU D’ORELLA | Benvinguda amabilitat
VIOLETA TENA
El temporal de neu i fred que ha patit la nostra comarca aquests últims dies i les conseqüències que s’han derivat em porten a la memòria un article que fa uns mesos vaig llegir a la revista francesa Courrier Internacional. Argumentava el dit article que la crisi econòmica i les dificultats per les què travessen molts individus està revaloritzant el sentit de comunitat i està arraconant l’individualisme imperant durant els últims anys. “Benvinguda l’amabilitat” es titulava el text.
Durant la major part de la història occidental, la tradició dominant en matèria de gentilesa fou patrimoni d’un cristianisme que sacralitzava la generositat de l’ésser humà. La caritat cristiana va ser durant segles un argamassa que unia els individus. A partir del segle XVI, el manament cristià “estimaràs els altres com t’estimes a tu mateixa” va començar a rivalitzar amb un individualisme a qui va donar carta de naixement el Leviathan. L’obra de Thomas Hobbes considerava la Caritat cristiana com una absurditat psicològica, un sentiment que entrava en contradicció amb el natural egoisme de l’home. L’ésser humà, segons el filòsof anglès, no es preocupa d’altra cosa que del seu propi benestar, de manera que l’existència humana només pot respondre a la lògica de “la guerra de tots contra tots”.
Fins fa poc pensava que eixos principis hobbesians estaven tan incrustats en les nostres entranyes que, potser sí, l’ésser humà estava predestinat a ofegar-se en el seu propi egoisme. Però esdeveniments com el d’aquest cap de setmana obliguen a reconsiderar la condició humana i a repensar fins quin punt l’home no és naturalment cooperatiu i altruista. Només així s’explica que el cap de setmana passat desenes de persones s’oferiren a preparar els pastissos de la festa de Sant Antoni a Vilafranca, quan l’oratge presentava la seua cara més inhòspita, a pesar de no tindre cap obligació; o que entre borrasques i /ventisqueros/ hi haguera qui s’oferira a traure’t de la neu a meitat de la carretera. És eixa bonhomia, eixa generositat, la que fa que les petites coses tiren endavant i, sobretot, que la condició humana progresse. Doncs, això: benvinguda amabilitat!
Més informació: A cau d'orella | Violeta Tena
