Morella li diu adéu a Sergio Beser


Etiquetes: ,

______________________
comarquesnord.cat, Morella
dissabte. 23 de gener de 2010

El professor morellà Sergio Beser ha estat soterrat esta vesprada al cementiri de Morella, acompanyat de la família i molts d’amics que han volgut acomiadar-se d’una persona que va viure compartint la seua saviesa i humanitat. L’acte, senzill i molt emotiu, ha comptat amb un parlament de l’alcalde de Morella, Ximo Puig, que ha destacat la generositat i humilitat de Sergio Beser tant des del punt de vista del seu treball acadèmic com de relacions amb tota la gent, així com l’estima cap al seu poble, Morella, que va portar  allà on va estar.La seua gent, marcada per eixa amistat profunda i sincera que el professor compartia generosament, junt amb les notes del Cant dels Ocells l’han acompanyat aquesta freda vesprada típica de l’hivern morellà amb el cel totalment cobert. Sergio Beser ha tornat avui a dormir a les seues muntanyes, baix la imponent silueta de Morella i junt als carrers dels seus somnis.

Pel matí s’ha celebrat el funeral de Sergio Beser a Sant Cugat, on s’han reunit companys d’universitat, antics alumnes  i molts amics que compartien amb ell des de l’estima a la literatura, a la cultura i al seu Barça. Allí estaven  els escriptors Ignasi Riera, Javier Cercas i  Josep Martí Gómez, entre molts més que no podran oblidar-lo i que volíem mostrar la seva estima. Els parlaments han estat carregats d’emoció i alguns dels seus amics no han  pogut ni pronunciar cap paraula d’acomiadament.

Alhora, en diferents llocs d’internet els seus amics i antics alumnes li han deixat desenes de mostres de condol. Es poden lleguir reflexions emotives sobre el professor, com ara un veí seu de Sant Cugat que diu “Yo no fui su alunmo, fui su vecino, vivimos en el misnmo edificio, él en el ático y yo en el sobreático, durante 15 años, nos veiamos casi cada dia, salvo cuando se iba a su querida Morella, mi hija bajaba a menudo a su casa a recoger juguetes que mi hijo pequeño tiraba a su terraza, y cuando la niña subia con el juguete que le habia dado Sergio,siempre hacia el comentario, papa tiene muchisimos libros en su casa y me ha dicho que coja los que quiera, mi niña estaba fascinada con su vecino que tambien era su amigo”.

En alguns blogs també es pot lleguir que Sergio ha sigut “maestro de maestros… Lo mejor que tuvimos en la UAB, por sus clases decimonónicas (¡qué maravilla oírlo halar de Galdós, Clarín y tantos otros!), las comidas y las cenas en Sant Cuga y su trato siempre afectuoso. No t’oblidaré mai, Sergi! Una abraçada, allà on siguis” o altres referències de primera ma que asseguren que “era un auténtico sabio y una persona muy cercana. La diferencia la marcaba la pasión con que vivía lo que explicaba y eso se dejaba notar, transmitía y contagiaba esa emoción. Aquel curso con la asignatura de literatura española del s.XIX creo que devoré también más novelas que nunca, aparte de las lecturas pertinentes me motivó a leer más y más”.

Més informació: |