A CAU D’ORELLA: “Merda a Vesar”
VIOLETA TENA
L’esperat tancament de l’abocador de Vilafranca ha desencadenat un bon embolic. La imprevisió de la Generalitat, que ha estat incapaç de materialitzar els projectes que ella mateixa va dissenyar en el pla de residus aprovat ara fa nou anys, ha provocat que tot el fem que fins ara es dipositava a Vilafranca vaja a parar al sud del País Valencià, i més concretament a Xixona i Villena. I com era d’esperar els ajuntaments d’un i altre municipi s’han revoltat. Argumenten, amb raó, que els seus abocadors ja estan en una situació prou crítica i que si el govern valencià no ha estat prou previsor, no és culpa seua.
No molt lluny de la nostra comarca, mentrestant, els veïns d’Ascó batallen entre ells arran de la decisió de l’ajuntament de presentar la seua candidatura a albergar un cementeri nuclear. Mentre per als partidaris es tracta d’una oportunitat per desenvolupar els seues municipis, per als detractors una instal·lació d’eixes característiques comporta riscos per a la població que resulten inassumibles. De moment, la candidatura és a sobre de la taula del ministeri, que haurà de decidir entre el municipi de les Terres de l’Ebre, Yebra i Villacañas.
Al remat, el fem valencià i la dels residus nuclears són fenòmens que projecten un mateix problema. Els veïns d’Ascó, com els de Villena i Xixona, no volen saber res de sacrificar el seu patrimoni paisatgístics, natural i social per acollir el fem dels altres. Al fenomen se’l va batejar ja fa anys com Nimby, sigles que corresponen a l’expressió anglesa “Not In My Back Yard” (No en el patí de ma casa) i sintetitza els milers de moviments cívics que cada dia naixen per oposar-se a projectes de tota mena impulsats en la majoria dels casos per institucions públiques o empreses. Perquè a tot ens agrada encendre la calefacció quan arribem a casa i fa fred, però ningú vol una planta nuclear a menys de 20 quilòmetres; ens encanta agafar un vol de baix cost, però a ningú vol tindre un aeroport prop de casa seua; a tots ens agrada tindre tota la nit l’ordinador engegat per baixar-nos cançons en l’emule, però no és plat de bon gust que la línia elèctrica passe per damunt de casa nostra. Són les múltiples contradiccions a les que ens enfronta una existència basada en un consum desbocat i una il·lusòria disposició il·limitada de béns. Les externalitats negatives que genera el nostre estil de vida ens haurien de fer veure que alguna cosa no funciona bé, que hi ha alguna cosa d’insostenible en la manera com la humanitat ha organitzat la seua existència. El destí, de seguir així les coses, és el col·lapse.
Més informació: A cau d'orella | Violeta Tena
