LA FALSA: “Jo vull jubilar-me als seixanta-set”

JOAN CARLES MARCOBAL
El fet de que el Govern de Zapatero anunciés que tots els nascuts a partir de l’any 1959 ens jubilarem als seixanta-set anys a mi també em va cabrejar. També, en un principi, era d’aquells que al facebook s’apunten a la pàgina “A los 67 se jubilarà tu puta madre”. El que passa és que pensant-ho fredament, les meues il·lusions són ben diferents.

Em fa goig pensar que d’ací a vint anys puga encara fer la feina que faig. Una altra cosa seria si fóra un manobre, un camioner, o pertanyés a qualsevol altre col·lectiu de treballadors que necessiten bona cosa més de l’esforç físic per guanyar-se els cigrons. Amb ells el cas és diferent i caldria reconsiderar postures. Per consolar-me vaig pensar que si tinc la sort de jubilar-me a l’edat anunciada pel Govern significarà dos coses: la primera és que en eixe període de temps no m’haurà esdevingut un càncer de còlon o de pulmó, ni m’hauré estossolat per eixes carreteres. En definitiva, que gaudiré d’una relativa bona salut.

La segona cosa, també molt important, és aquella que si me jubilo quan marque la nova llei que volen aprovar, també significarà que al nostre país no haurà governat un partit que promulgue l’abaratiment del comiat dels treballadors i no m’hauran tirat al carrer per substituir-me per una altra persona, deixant-me als cinquanta i pico d’anys al solet de l’Alameda amb una mà al davant i l’altra al darrera i sense perspectives de recol·locació, que la nostra edat ja no és com per a que molts empresaris et contracten i confien en tu.

Més informació: |