Els transtorns alimentaris, a debat a la Setmana de l’Educació
________________________
comarquesnord.cat, Morella
diumenge, 28 de març de 2010
Els trastorns alimentaris han estat aquest dissabte el motiu de la Taula Rodona convocada en el marc de la Setmana de l’Educació de Morella. Encara que gairebé totes les activitats es porten a terme en els centres educatius, i estan adreçades als xiquets, aquesta de forma especial estava enfocada als pares per tractar d’un problema, que no és nou, però ara se li està donant llum i cada dia es coneixen més casos.
Com pot el menjar arribar a convertir-se en un suplici? Quin és el mecanisme que provoca, especialment als joves, que en lloc de gaudir del plaer de menjar es dediquen a calcular calories? Quant tot açò passa de ser un control i avant a una obsessió que pot comportar una malaltia, a voltes mortal?. Aquestes qüestions han estat tractades per varies psicòlogues, voluntàries de Creu Roja de la Joventut. Elles han explicat que entre els trastorns de l’alimentació més comuns es troba l’anorèxia i la bulímia, que es donen majoritàriament en les dones i que comporten una pèrdua dels hàbits alimentaris, una baixa autoestima i una interpretació deficient de la pròpia imatge corporal.
Hi han algunes pistes que es poden posar al cas de que el nostre fill o filla té algun d’aquestos trastorns: la pèrdua de la menstruació, la pèrdua de pes, jugar constantment en el menjar… És important saber reconèixer els símptomes a temps, i posar-mos en mans d’especialistes per que el que està malalt no ho reconeix, i la distorsió sobre la imatge del seu cos s’agreuja en la mida que la malaltia es va fen l’ama de la situació.
Psicològicament, la persona que pateix anorèxia és molt perfeccionista, emocionalment inestable i amb un concepte de l’èxit social relacionat amb el fet d’estar prim. És vulnerable i creu que, canviant el seu cos, la seva vida també serà millor.
En la bulímia, la persona té crisis en les quals ingereix una gran quantitat de menjar, perd el control sobre el seus impulsos i té la sensació que, un cop ha començat, no pot aturar-se. Aquests afartaments es repeteixen amb una freqüència aproximada de dues vegades per setmana i suposen un sentiment agut de culpabilitat que es compensa amb vòmits, laxants, etc.
En aquests episodis ingereixen pastissos, galetes o qualsevol altre aliment de forma compulsiva i molt ràpida; la persona continua menjant tot i experimentar, fins i tot, mal d’estómac. Acostumen a fer-ho en moments d’estrès o ansietat, perquè el fet de menjar els proporciona una sensació de relaxació i un sentiment de plenitud interior. També hi ha una gran preocupació per la silueta i el pes, malgrat que els excessos els acostumen a portar a un exagerat sobrepès, amb totes les conseqüències sobre la salut que això implica: hipertensió, colesterol, malalties coronàries, etc.
En aquests trastorns és important valorar la influència social que s’exerceix, avui dia, sobre la necessitat d’aprimar-se. Els mitjans de comunicació, els canons actuals de bellesa i èxit, la moda, el bombardeig diari en aquestos missatges influeixen massa en els joves.
Però també en aquestes malalties pot hi haver una bona prevenció: menjar a taula junts, defugir dels comentaris sobre el aspecte dels nostres fills, sobretot els negatius, no fer cap restricció entre els aliments saludables i evitar fer consideracions sobre dietes o aliments baixos en calories, ja que els fills poden imitar els afanys per aprimar-se dels pares, son algunes d’aquestes recomanacions.
En la taula rodona també ha participat la experta dietista i nutricionista, Raquel Pedro, parlant de la importància d’una dieta equilibrada, així com Estela Buenaventura, de La Nevera d’Idees, que ha tractat una altra faceta en la alimentació, en aquest cas el comerç just, la forma alternativa de comerç que té com objectiu canviar les relacions comercials entre els països rics del Nord (els consumidors) i els països empobrits del Sud (els productors), i productes ecològics.
Més informació: Creu Roja | escola | formació | sanitat
