CRÒNIQUES EU: “Pasqua, des de quan els conills ponen nous?”
IMMA VIVES
Ja ha passat el dilluns de Pasqua i per tant la Setmana Santa i el cap de setmana (Pasqua és una de les poques festes catòliques que sabem que mos regalarà un cap de setmana llarg) de Passions, celebracions, rosques, mones i demés tradicions. A Bèlgica i a Luxemburg les vacances escolars dixen les carreteres netes de soroll i presses i mos permitixen disfrutar d’uns dies més llargs i amb sort fins i tot primaverals.
Els turistes i els nou vinguts se pregunten on estan ací les rosques? Per què en el seu lloc les pastisseries s’omplin de conills i ous de xocolata? Des de quan els conills ponen ous?! I què tenen que vore uns amb els altres? En vore unes quantes gallines acompanyant-los pot ser li trovem una mica més de sentit. És cert que les rosques pareixen ser més típiques del mediterrani que del nord d’Europa i que a ninguna bona rosca, tortell o mona de Paqua li falten els ous, siguen de xolocata per a les pastes dolces o durs per a les salades.
Recollint una mica d’informació per Internet, semble ser que l’ou com a símbol de Pasqua apareix per tota Europa i que arrive fins it tot a Ucraïna. Sigue perquè les tradicions catoliques més estrictes no deixaven menjar ous a Pasqua i per tant aquells que s’acumulaven durant la quaresma s’utilitzaven després per decorar, de vegades pintats de colors, les roques i els dolços de Pasqua… sigue perque el diumenge de Pasqua cau forçosament a principis de la primavera i com molts cronistes sospiten, la primavera es celebrava antigament amb símbols de tot el que reprente la fecunditat (ous com orígen de la vida, conills com animals que aconseguixen multiplicar-se facilment…).
Les religions cristianes van agafar algunes d’estes antigues tradicions i les van incorporar als nous rituals del calendari religiós. Ja sabem que per calcular el diumenge de Pasqua es pren el diumenge següent a la primera lluna plena de primavera, per tant la primavera esta recent estrenada i a tothom li ho recorde el vore pastisseries, taules i aparadors plens dels colors dels que es pinten els ous durs de Pasqua ací o dels colors de la rosca al mediterrani amb totes les seues variants.
Per ací els ous durs es pinten durant tota la setmana i es pengen allí on puguen alegrar la vista o s’organitzen en paquets que es venen per recollir diners per a alguna bona obra. El diumenge de Pasqua els ous s’amaguen als jardins o al bosc i els xiquets s’entretenen a buscar-los amb un cistell. La caça dels ous de Pasqua s’organitze en algunes zones com una autèntica festa on participe tot un barri. A Bèlgica es diu que les campanes que se n’havien anat a Roma amb la Quaresma tornen amb la Ressureccio i porten els ous als xiquets. Dificil de pensar que els menuts s’ho creuen, pero no més dificil és que es creguen la nostra tradició dels reixos que porten els regals d’Orient…
El cas és que el personatge més simpátic i popular estes festes és el conill de Pasqua, o la llebre a algunes regions, que done eixe toc de personatge irreal que agrade a grans i menuts i fa que tots eixim una mica de la rutina per celebrar junts i menjar els ous que porte (sense fer-mos massa preguntes). Aixó equival a anar al monte a pelar la mona i vore si la primavera ja ha arrivat o només ho diu el calendari.
Celebrar, aprofitar els cicles de la natura que passen i es repetixen independenment de la nostra voluntat i sobretot disfrutar de les tradicions que els nostres avantpassats van instaurar i nosatros repetim i millorem és llei de vida i per tant és una forma de sentir-se viu. Amb això no n’hi ha diferències pràcticament a cap comunitat, país, religió o cultura.
Més informació: Cròniques EU | Imma Vives
