El primer dissabte de maig, la rogativa a Vallivana
________________________
comarquesnord.cat, Morella
dimecres, 28 d’abril de 2010
Els morellans tenen una data marcada per una cita especial. Arriba tots els anys, menys el que fa sis, cada primer dissabte de maig. Amb l’exurge, domine, adjuva nos, s’empren al placet de l’església un camí que acaba i comença a Vallivana. Centenars d’ànimes s’ajunten eixe dia en una sola veu. Grans i menuts, devots i més ateus, tots caminen pregant, cantant, compartint l’estima que senten per la seua patrona.
Ritual marcat
Els rituals de la rogativa estan marcats. El recorregut ha anat variant els darrers anys per xafar el menys possible la carretera. Les parades per reposar forces també són tot un ritual. Eixe ritual que cada colla o família ha fet seu, i on fins i tot el lloc que ocupen, quasi es pot dir que està guardat.
L’esmorzar és a l’Hostal Nou, a la falda del cinturó de muralles de Morella. La Verge té ací, com an la resta de parades, una capelleta on deixar el relicari. Aquesta parada no és llarga, i de seguida es tornaran a sentir els sorolls dels gaiatos mesclats en els cants del rosari. Al Collet d’en Belleta, a la vista encara Morella, es cante la Salve Regina, i es continua fins La Torreta. Les campanes de la casa es mesclen llavors amb els goigs o els sospirs. Alguns ja estan quant arriben els romers. Són els que s’han avançat per preparar les paelles, la carn torrada, o el guisat que s’hage escollit per a la ocasió. A La Torreta la parada es més llarga, i dóna temps a la conversa, i al te de roca en aiguardent. Després es reprèn el camí, ara lluny de la carretera fins el Pont de la Bota: una sendera estreta, però bonica, on cadascun té més lloc per sentir-se a d’ell mateix. El pas no és ràpid, però a poc a poc el cor s’accelera. Cada cop falta menys… A La Bota toca berenar, mig hora per pegar un glop i fer un mos, i emprendre la darrera part.
Quant la Rogativa ja veu el Santuari de Vallivana, des de la mateixa ermita ix una altra processó. Els alets i l’administrador, precedits de la bandera i la creu processional del santuari ixen al Peiró a rebre als romers. En trobar-se les dos banderes es fan les cortesies com a salutació, i tots plegats es dirigixen a l’ermitori que els espera amb l’aroma de romaní que els ha acompanyat bona part del trajecte. L’ermita està pleneta. Els més de 20 quilometres caminats pesen lo seu, però tots poden esperar una estoneta més, encara que es tingue que fer cua, per passar a saludar intima i personalment la patrona de Morella.
Alguns es quedaran en l’hostatgeria del Santuari a pernoctar. Altres pujaran a descansar a casa però amb la intenció de tornar a baixar al matí per tornar a fer el recorregut de pujada. No és tan nombrosa la rogativa que el diumenge desfà el camí fet el dia abans, però es igual de sentida. Les parades són les mateixes, però en aquest cas en arribar a La Torreta els espera a tots un un bon caldo. Quant la Rogativa arriba al Placet de l’Església es canta un respons per tots els morellans difunts. El punt i final de la tradició és el cant de la Súplica a la Marededéu ja dintre de la basílica arxiprestal.
Més informació: agenda | Marededéu de Vallivana | primavera | rogatives rotllos i primes
