Els catinencs compliran amb la tradició de peregrinar a Sant Pere


_______________________
comarquesnord.cat, Catí
dimecres, 28 d’abril de 2010

Encara que hi han raons per a pensar amb un inici anterior, la primera data que tenim d’aquesta rogativa es del 6 de maig de 1321 quan el catinenc Arnau Segarra deixa en testament un llegat a l’ermita de sant Pere de Castellfort. Alguns afirmen que l’inici es deu a que un any de molta sequera, la gent del poble va anar a l’ermita de Sant Pere a demanar pluja per al camp. Quan tornaven a Catí els va sorprendre una forta tempesta amb abundant pluja i aquell any les collites van ser copioses. Altres teories mes allunyades de l’església situen l’inici d’aquest romiatge a l’època de les pestes que van causar moltes morts a les nostres terres. Fora pel que fora, els catinencs han continuat sempre amb aquesta manifestació religiosa que sense cap mena de dubte es símbol d’identitat del poble.

Tot està establert, des de la indumentària que s’ha de portar, als aliments que hi ha que menjar per recuperar forces, es parades que s’han de fer i els cants que tenen que entonar-se en cada moment.

La primera parada es fa a L’Avellà, on s´esmorza i s’escolta missa. A continuació i entrant al terme de Morella pel mas de les Covetes s’arriba a Salvasòria. Allí es fa una curta parada i, davant l’impossibilitat de fer-ho a l’església en runes de santa Llúcia, es resa a l’era del mas. Poc després arribaran a la Llàcua on es dinarà. Al Mas de la Pinella (terme d’Ares) es farà un curt descans on l’ajuntament de Catí convida a cassalla i aigua de l’Avellà . Ja sense parar, passaran per el Hostal de la Roja per a emprendre la dura i tortuosa costera de Sant Pere que els conduirà fins a l’ermita.

La tornada, després d’una nit diferent, on els fesols amb arròs i la festa no falta, comença el diumenge a les 8 del matí. La primera parada és a la Marededéu de la Font on es celebra missa. Després de menjar un altra vegada fesols i arròs la processó surt en direcció a Ares. Allí entren a cantar uns responsos a l’església i després s’empren el retorn cap a Catí passant molt a prop del Tossal de la Nevera. Ací la crema d’una argelaga avisa a la gent del poble de que els pelegrins ja estan prop i poden anar a rebre’ls. Tots acudeixen amb la capa i una torxa a la ma. Els quatre homes de mes edat tindran l’honor de dur al muscle la peanya del sant. Els dos xiquets mes joves duran el ciri a poca distancia.

Aquesta processó té una plàstica especial: les negres capes en la foscor de la nit, contrasten amb la llum i el fum de les torxes, mentre els càntics en llatí continuen ressonant per tots els carrers.

Més informació: | | | |