CRÒNIQUES EU: “Grècia, ser o no ser…eixa és la qüestió”
IMMA VIVES
Ja fa unes setmanes que tota l’actualitat de la Unió Europea passe per Grècia.
Semble que la reputació de poc estalviadors i ademés malgastadors que tenim els països del Sud d’Europa, i per extensió els seus habitants, ha eixit a la llum de nou i ha sigut objecte d’acusacions més bé infunfades.
Primer van ser els alemanys els que no van voler mullar-se clarament. Per curar-se en salut, no arriscar-se massa i també pel fet de parlar en clau d’eleccions regionals, la cancillera va dir que s’ho volie pensar bé antes de confirmar una possible ajuda als grecs. Ajuda que s’entén en forma d’un prèstec europeu per millorar les condicions en les que el país ha de tornar el seu deute.
Ara són els anglesos els que amenacen en no voler recolzar la intervenció. I clar és que ells no es veuen afectats per l’impacte que pot partir l’euro com a consequència de la crisi grega perquè precísament mai no han volgut ser part del club de la moneda única. Serà una altra vegada la clau electoral la que els està donant eixe paper en esta tragèdia (grega)? No puc deixar de pensar que té alguna relació amb el trencaclosques que serà formar govern, vist el resultat de les recents eleccions angleses. Ningú es vol mullar abans de saber quin serà el mapa polític.
I els altres països? Als espanyols, italians, irlandesos i portuguesos mos tenen atemoritzats per les amenaces de que siguem els pròxims en fer saltar l’alarma del notre deute. Mentre els francesos semblen molt interessants en ajudar i solucionar el problema més bé ràpid.
I així hem aprés tots que un deute semble ser un instrument elàstic i també incert. Això és probablement el que preocupe als mercats actualment: hem vist la borsa caure en picat com no es vee des de que Lehman Brothers va tindre que tancar la porta d’un dia a l’altre. Posem un exemple d’eixa temible elasticitat: un país deu 100 milions d’EUR al banc o als ahorradors que han comprat el seu deute, i els interesos cada any són de 5 milions d’EUR.
Mentre els que li han prestat els diners estiguen tranquils i el país endeutat vaigue pagant el deute, els interesos seguiràn més o menys estables i sense donar guerra. Però si un dia el país demane més diners, si al mercat dels especuladors es comence a apostar fort perquè el país no tornarà el que déu i a més els que li han deixat els diners comencen a posar-se nerviosos i a vendre el deute a altres bancs i altres estalviadors…n’hi ha moltes possibilitats de què els interesos augmenten ràpid i arriven a 10 milions d’EUR o fins i tot a triplicar-los. Com més nerviosos es posen tots els actors pitjor li anirà al que ha de pagar perquè els que vinguen a ajudar-li demanaran cada vegada més i les condicions ofegaran al endeutat fins a límits impossibles.
Per això és important que els que vinguen a apagar el foc siguen institucions internacionals com el FMI o la Unió Europea (en nom dels seus estats i pot ser utilitant un fons de nova creació). Aixina el més important serà que Grècia trobe la eixida i pugue tornar a donar confiança als mercats. Això evitará que els especuladors aposten conta la moneda única i els estalviadors privats aprofiten la situació jugant en contra del deute grec comprant-lo com “deute basura” o el que ve a ser el mateix obligant a Grècia a pagar preus de locura pel seu deute.
En tot cas semble ser que estimar el risc d’un prèstec és una de les tasques més difícils d’avui en dia. Els inversors es comporten de forma tant irracional quan la por s’apodere del mercat que tot pot ser arribar a ser una questió de doble o res. Com el “ser o no ser”, com la ruleta rusa, com el final de les tragèdies gregues…Esperem que la solució i eixida de la crisi grega siguen positives esta vegada i que es negocie un acord pel bé de tots i per la qualitat de la son dels estalviadors honestos.
Més informació: Cròniques EU | Imma Vives
