A CAU D’ORELLA: “Oïdes sordes”
VIOLETA TENA
Si res no ho impideix, aquest dimarts 18 de maig será un mal dia per a la llibertat d’expressió. Perquè aquest dimarts és quan acaba el plaç que la Generalitat Valenciana ha donat a Acció Cultural per tancar els emissors de la seua propietat gràcies als quals al País Valencià es pot escoltar Catalunya Ràdio i iCatfm. D’aquesta manera es posarà punt i final a unes emissions que es poden sintonitzar a les ràdios valencianes de fa 19 anys.
La inquisitorial actitud de la Generalitat Valenciana va arribar el març de 2007 a la tele. Aleshores s’inicià una croada per aconseguir el tancament dels centres repetidors gràcies als quals als televisors de casa nostra podem vore TV3. La movilització social i els pronunciament judicials, així com la fermesa en la posición d’Acció Cultural, han impedit que l’ordre de tancament es consolide. A la vista de la seua impotència, el govern Camps ha decidit ara arremetre contra la germana menuda, la ràdio. Diuen, com en el cas de TV3, que les ordres de tancament responen a raons tècniques i de reordenament de l’espai radiofònic i audiovisual, però amagen el fet que, en realitat, mai no han tingut cap interés en arribar a una solución dialogada que permeta que a casa nostra es veja i s’escolte una tele i una ràdio que parlen de les coses que passen al món en la nostra llengua. En l’era d’internet i les noves tecnologies, en l’era en que podem vore Al jazzera o CNN no té cap sentit que es posen barreres a la recepció de la tele i la ràdio del territorio veí.
Per què fan tot això? Per què s’entesten a brandar la bandera de l’anticatalanisme quan els anticatalanistes són una espècie en estinció i la gent es mira a Catalunya amb molt menys complexos que ells es pensen? En l’actitud de la Generalitat Valenciana hi ha alguna cosa de patológica que és difícil d’entendre. A no ser, és clar, que la seua voluntat siga la de “morir matando” y que els trets indiscrecriminats contra Acció Cultural siguen símptoma de la desesperació de qui dispara contra un enemic imaginari.
Més informació: A cau d'orella | Violeta Tena
