LA FALSA: “Maneras de sufrir, maneras de soñar…”

JOAN CARLES MARCOBAL
És dimecres, a hores d’ara tot s’està amanint a Barcelona per a que es dispute la final de la Copa del Rei de futbol però el resultat no importa tant. Neptuno, fent dit per la N-II, es vol desplaçar fins el Nou Camp per veure el seu equip. Més que mai s’escolta per les ràdios del nostre país a Joaquin Sabina cantant allò de ‘maneras de sufrir, maneras de soñar… que viva mi Atleeeti, de Madrid’. Independentment de qui puga ser el campió de Copa, l’equip matalasser està d’enhorabona perquè torna a ser, segueix sent perquè mai ha deixat de ser-ho, un gran d’Europa.

Els fills dels seus seguidors ja entenen perquè són del Atleti i ja no han de tornar a formular als seus pares aquella pregunta maleïda de quan estaven a Segona: ‘Papá, por qué somos del Atleti…? I eixos pares ja no tindran que mirar el cel a l’espera d’una inspiració divina a manera de resposta. Eixos xiquets han après, els seus pares ja ho sabien, que amb dignitat es poden fer coses importants en la vida i que l’amor propi pot ser més valuós que els milions provinents de l’especulació. Els que encara no n’eren sabedors ja se’n han adonat de que el Pupas també és capaç de fer allò més gran. Als seguidors de l’Atletic de Madrid, menuts i majors, els cap l’orgull de, independentment dels resultats de cada jornada, pertànyer a un gran equip. Les cares d’Amparo, Manolo Querol o ‘Fransisco’ de Vallibona, entre d’altres molts, reflecteixen eixe orgull. I les dels fills, ni te dic. Des de la sana enveja, enhorabona germans.

Més informació: Joan Carles Marcobal | La Falsa