S’incorpora un xip antirrobatoris durant la restauració de la Virgen de la Naranja

________________________________________________________
comarquesnord.cat, Castelló
dijous, 17 de juny de 2010

El director executiu de Castelló Cultural, Vicente Farnós, ha presentat aquest dijous la restauració, realitzada per l’Institut Valencià de Conservació i Restauració de Béns Culturals (IVC+R), de la imatge de Nuestra Señora de la Naranja, pertanyent a l’Església de La nostra Senyora del Pópulo d’Olocau del Rei. Farnós ha estat acompanyat de la directora gerent de l’Institut Valencià de Conservació i Restauració de Béns Culturals, Carmen Pérez, Miguel Ángel Mulet, diputat de Cultura, d’alcalde d’Olocau del Rei, Ricardo Julián Salvador, així com de Fany Sarrio, coordinadora de l’àrea d’escultura de l’Institut Valencià de Restauració.

El director executiu de Castelló Cultural ha afirmat, en la seua intervenció, que la imatge de la Virgen de la Naranja és una peça única que ha estat restaurada i recuperada després de molts anys perquè siga admirada i gaudida per tots els castellonencs. L’alcalde de la localitat, per la seua banda, ha agraït l’esforç de tots per fer realitat la restauració d’aquesta imatge tan important per a Olocau del Rei tant a nivell històric com artístic. A més, ha volgut ressaltar el valor de la devoció i la dedicació que tots els veïns tenen a aquesta Verge, i que segons les seues paraules “no es pot quantificar”.

Pérez ha destacat la importància que té aquesta imatge per als castellonencs, afirmant el bon estat de conservació que tenia. “Tot això ha estat gràcies a l’esforç del poble, que ha estat pendent de la seua conservació”. Referent a això, ha recordat el fet que aquesta imatge va ser robada de l’Església, i posteriorment trobada en un anticuario de Barcelona. “Per això, hem decidit inserir-li un xip perquè estiga localitzada en tot moment i evitar episodis com el ja viscut”, ha afirmat Pérez.

A més, ha assegurat que cada cinc anys l’Institut realitzarà una revisió a la imatge, per a comprovar el seu bon estat amb el pas dels anys. Mulet ha insistit, en la seua intervenció, en la mateixa idea que la directora de l’Institut de Restauració. “Si avui hem pogut recuperar aquesta peça és perquè el poble l’ha sabut mantenir”, ha assegurat el diputat de cultura. A més, ha lloat el gran treball que fa des de l’Institut Valencià de Restauració per a aconseguir recuperar obres del patrimoni valencià que duien molts anys en l’oblit.

Robada i recuperada
L’Església Parroquial d’Olocau del Rei ha albergat, entre els seus murs, una de les joies escultòriques més emblemàtiques del període medieval valencià, la Virgen de la Naranja, que ha estat restaurada per l’Institut Valencià de Conservació i Restauració de Béns Culturals, gràcies a la col·laboració conjunta de la Generalitat Valenciana i la Diputació de Castelló. En origen aquesta imatge es trobava en l’ermita del seu mateix nom, la qual es troba sobre un turó proper. L’escultura es va dur a l’església parroquial d’Olocau per motius de seguretat, ja que en 1924 va ser robada, encara que recuperada més tard. Es tracta d’una imatge mariana sedente del primer terç del segle XIV, d’estil tardorrománico apuntant cap al gòtic. La Verge vesteix túnica i mantell d’accentuats plecs daurat i policromado amb motius vegetals, que li cau del cap. Ofereix un frontalisme hieràtic trencat per la gesticulación de l’ovalat rostre. Sobre els seus genolls té al xiquet Jesús assegut, lleugerament desplaçat cap a l’esquerra, el qual té els peus descalços, i vesteix túnica daurada igualment decorada amb motius florals. La Verge sosté en la seua mà dreta una bola de color ataronjat, que s’ha identificat amb una taronja, en lloc de l’orbe, d’ací el nom de Virgen de la Naranja. També el xiquet Jesús té en la seua mà esquerra altra bola, però de grandària més reduïda, i amb la dreta beneeix als fidels. La identificació de la bola amb una taronja no és recent, ja que aquesta advocación mariana està documentada des d’antic sota aquesta denominació. L’escultura està realitzada en un tipus de fusta comuna de la zona, la tarabina (Juniperus Thurifera), arbre de les muntanyes mediterrànies poc humides, i que s’identifica amb la sabina.

L’església parroquial d’Olocau, denominada Nuestra Señora del Pópulo, data de finals del segle XIII o començaments del XIV.

Més informació: art | Castelló | cultura | patrimoni | religió