CRONIQUES EU: “Bèlgica, un mosaic més que un país”
IMMA VIVES
A pocs haura estranyat que unes eleccions a Bèlgica haiguen provocat tant de soroll. No serie la primera vegada que costare tant posar-se d’acord entre partits guanyadors que s’haguere de tirar per la via més ràpida i formar un govern de consens. Però la raó per la qual esta vegada costarà tant posar-se d’acord, formar govern, triar un president que no sigue discutit… no serà per les raons de passades legislatures. No serà perquè l’extrema dreta (Vlaams Velang) tingue molts de vots i els altres partits haiguen d’entendres per eliminar-los del govern. A això se li diu a Bègica un «cordó sanitari». Tampoc perquè els resultats siguen massa ajustats i poc clars i això provoque incertesa i un equilibri de forces difícil d’interpretar.
Esta vegada el que serà difícil és trobar un consens polític amb els guanyadors clars a la regió de Flandes: NVA (Nova aliança flamenca). Si el partit NVA ha guanyat ha sigut per les seues clares intencions separatistes, un equivalent dels nostres partits nacionalistes vascos o catalans. Si a Bèlgica formar un govern nacional és sempre un exercici d’equilibrisme, esta vegada ho serà encara més per haver de fer-se amb un partit que vol que la nació desaparegue progressivament.
El que és més sorprén als ulls inexperts exteriors, i sobretot als més als acostumats a eleccions nacionals classiques, és que els belgues no voten partits belgues sinó partits regionals únicament. Igual que no tenen ni diaris ni televisions nacionals sinó per comunitats llingüístiques. Cada regió ligüística té els seus partits, que poden no tindre res que vore amb la llista de partits de l’altra regió, i desprès els guanyadors respectius s’han de posar d’acord… vist així no és d’extranyar que sigue sempre complicat. Flamencs i francòfons no només estàn més lluny que mai sinó que a més es disputen de forma intermitent la seua influència sobre la tercera regió (la de la capital, Brussel.les).
Els partits conservador i socialiste existixen a les dos regions, però no sempre defensen exactament el mateix. Els socialistes han guanyat a Walonia (la regió francòfona) i ja han utilitzat un llenguatge conciliador i més federal del que és habitual, esperant formar govern amb l’NVA. És molt probable que el president del nou govern vingue de les seues files. Però l’NVA portarà la veu cantant i ja ha declarat que les regions són cada vegada més diferents, que les coses no poden seguir igual molt de temps i que « res no és impossible per a qui s’ho propose», sobretot respecte a la unitat de una nació tant fràgil que ja ha provocat varies dimissions seguides del mateix govern.
Que a ningú li paregue estrany que estem davant d’un dels mapes politics més complicats, inclús els seus veïns francesos no arriben a entendreu ni a explicar-ho i ja circule per internet un video del telenotícies francès on el mapa belga semblave un mosaïc, pero incorrecte: amb flandes al sud i Walonia al nord…com diu la gent gran de la nostra terra «Si de vells hem de morir, quantes coses tenim que vore»!
Més informació: Cròniques EU | Imma Vives
