Els Ports celebra el triomf d’Espanya al Mundial de Sud-àfrica
L’onze de juliol de 2010 ha entrat a la història d’Espanya com el dia en que un país va esclatar d’alegria pel triomf de la seua selecció en el Mundial de futbol, una de les cites esportives més importants que existeixen. Una jornada màgica amb un grup de jugadors que ha tocat la glòria sent campions del món. Després de moltes decepcions, Espanya tenia una oportunitat d’or per ser campiona del món i posar una estrella al damunt de l’escut de la samarreta i no ho va desaprofitar.
Els Ports va viure intensament la cita, com ho ha fet al llarg del Mundial. Les nostres càmeres van palpar l’ambient a Morella per viure la final Espanya – Holanda. El carrer principal de la localitat es va omplir de gent per gaudir una final de Mundial, fet que no havia ocorregut mai amb la selecció espanyola. De nou, alguns dels bars van treure les televisions al carrer per tal de veure el partit al carrer i poder combatre l’intens calor dels darrers dies. Així, la gent es reunia en gran nombre fet que donava un ambient especial. Un dels punts amb major concentració de persones va estar la Plaça Colón on el kiosko ubicat allí també va traure un gran televisor. Unes 200 persones es van congregar en aquesta zona per viure l’encontre al carrer com si s’estiguera a un camp de futbol. En aquest dia tant especial es van veure moltes camises roges, oficials de la selecció tant de jugadors com de porters, cares pintades, banderes, així com altres complements per animar i fins i tot la famosa bubuzela.
El partit va ser èpic, amb tots els ingredients que pot tenir una final del Mundial. Emoció, nervis, estrones de bon futbol, agressivitat per part d’Holanda, parades dels porters, ocasions… Aixina van anar passant els minuts. Al descans els ànims eren bons, esperant el gol espanyol a la represa, al igual que va ocórrer front Alemanya a les semifinals. Però l’àrbitre xiulava el final dels 90 minuts i el resultat estava empat a zero. Per lo tant, la final tenia d’anar a la pròrroga. 30 minuts que van ser d’alta dosi de tensió i emoció. Espanya dominava, però no havia manera de fer un gol. A més, Holanda es va quedar amb un menys per l’expulsió de Heitinga. Però el futbol va fer justícia i al minut 116, a falta de 4 minuts per al final, Andrés Iniesta obria la llauna i marcava un gol d’or, un gol que valia un Mundial, repetint un Iniestazo com el que va fer amb el Barça front al Chelsea. Un gol únic que a més va tenir la dedicatòria especial a Dani Jarque, jugador de l’Espanyol que moria fa quasi un any. Els Ports va embogir amb aquest gol celebrant-lo arreu dels nostres carrers. Sols quedava que l’arbitre xiulara el final, encara que la gent ja celebrava el triomf. Holanda va apretar, però Espanya es convertia de forma heroica campiona del món.
A partir d’aquell moment, els aficionats de la comarca van gaudir de la victòria amb traques, coets, música o rondes amb els cotxes fent sonar el clàxon. L’altre moment màgic va ser quan el capità d’Espanya, Íker Casillas, aixecava l’apreciat trofeu de campions del món. Espectacular èxit i unes celebracions a l’altura. Un onze de juliol que sempre estarà al record, com un dels dies més feliços de la nostra vida.
