“Ja podem tatxar de la llista de somnis una cosa que estava per fer”

PABLO PITARCH
Són les 4am del dia “D”, el moviment de la casa comença a aflorar, els primers plats d’arròs i els primers cafès ja manen i marcaran el devanir del dia. En menys de dos hores la casa estarà desperta per complet. “L’empastre ja està fet. No quede una altra. Ha arribat el dia”.

Tot l’hivern pensant en els Alps, rutes de cap de setmana -nombroses com mai recorde-, motivació, reptes personals… És el dia.
 De les 7am fins les 8am i a les 10am els morellans anàvem sortint del caixó, com la més gran de les embolades. Per davant els ports més mítics i durs del ciclisme mundial. Per on Lance, Valverde, Ullrich, Contador, Cancellara, Txurruca, Horner, Bettini… han passat amb el Tour de França.

Sobre les 15:00h els primers morellans posaven el peu a terra, amb el clàssic, “click-clack” de les cales, aquesta onomatopeia que ens fa respirar i ens diu que ja hem acabat, que ja podem tatxar de la llista de somnis una cosa que estava per fer.

Segons, minuts, hores, passaven i l’expedició morellana estava fent a la perfecció el seu treball, com el millor rellotge suïs tots pedalejàvem redó, perfecte, i aquesta era la única forma d’acabar la cicloturista més dura de Europa. Simplement va ser un MORELLA 12- ALPES 0!! 
Som grans, ho sabíem, però ja estem coronats!

Més informació: bicicleta