LA FALSA: “Visca Espanya….? Doncs d’acord!”

JOAN CARLES MARCOBAL
Primer vull dir una cosa taxantment: enarborar una bandera no és sinònim d’estimar i engrandir una nació com tampoc per enaltir i lluitar per un país no és necessari pintar-se la cara, el cabell, dur uns calçotets o dormir amb uns llençols amb els colors de la bandera que el representa. Dit açò vull manifestar la meua alegria pel fet de que Espanya sigui campiona del món.

El passat diumenge, com vosaltres, jo també estava amb els nervis a flor de pell esperant el gol que per fi va arribar, de les botes de Iniesta, al minut 117 de partit. I també vaig saltar d’alegria quan el nefast àrbitre anglès va xiular la fi de l’encontre. Però tant de bo haguéssim acabat en eixe moment. Entenc a la perfecció l’emoció de l’afició espanyola en rebre a la selecció com també comprenc els jugadors a la seua arribada donada la tensió que han patit. Però no cal tant.

A la parafernàlia del dilluns dia 12 se’n van passar. Discursos mediocres: el Rei perquè no pot i Zapatero perquè no en sap (per als matisos no tinc espai), llargues hores de veure circular un autobús per Madrid i un oasi al desert, Vicente del Bosque, una persona digna que va donar a entendre que allò no calia. De l’espectacle final ni parlar-ne: molt cultural i pedagògic no va ser per part d’uns jugadors que saben que compten amb molts de jovenets admirant-los. A l’endemà es parlava més del petó de Casillas a Carbonero que de la dona acoltellada a Salamanca. Eixe dilluns 12 de juliol era l’aniversari de l’assassinat a mans d’ETA de Miguel Angel Blanco. No, no era un futbolista.

Més informació: Joan Carles Marcobal | La Falsa