Paz Olmos presenta el projecte de restauració de l’ermita de L’Avellà a Catí

__________________________________________________
comarquesnord.cat, Catí
dimarts, 20 de juliol de 2010

La directora general de Patrimoni Cultural Valencià, Paz Olmos, ha presentat el projecte de restauració de l’ermita de l’Avellà a Catí. L’objectiu del projecte és donar donar solució a les humitats existents en les fàbriques de l’ermita de La nostra Senyora de l’Avella, així com la restauració dels murs, la coberta, el paviment i els paraments verticals exteriors. Igualment es preveu la restauració del pas del drenatge adjacent, ha indicat Paz Olmos.

Paz Olmos ha indicat que les obres de restauració seran portades a terme per la Fundació Blasco de Alagón i estan previstes per al segon semestre d’enguany. Aquesta actuació contarà amb un pressupost total de 119.000 euros, 51.000 aportats per la Fundació i la resta pels fons Ruralter-Leader. Aquesta intervenció se suma a les altres accions previstes a realitzar per la Fundació: la restauració de la portada lateral de l’església parroquial de Vilafranca, la primera fase de l’altar de la capella del Carmen de Morella, el retaule de la fornícula de l’ermita del Roser de Xiva i l’òrgan de Vallibona.

Part del balneari
L’ermita de La nostra Senyora de l’Avellà forma parteix d’un menut balneari del mateix nom, que al seu torn és pedanía de Catí. L’origen d’aquest santuari resideix en la troballa d’una font d’aigües miraculoses, en la proximitat de les quals es va construir la capella. La transcendència d’aquesta ermita radica en les nombroses notícies i documents històrics que fan esment d’ella, conservats en l’Arxiu Municipal de l’Ajuntament i que resulten anteriors a 1328.

Aquesta ermita, s’ha convertit en tot un símbol per als veïns de Catí i voltants, el manteniment dels quals de la celebració del dia de la la Mare de Déu de l’Avellà el 8 de setembre, ha fet que es reafirme la seua permanència durant dècades i generacions, convertint-se en un símbol característic de la personalitat catinenca. Les parts afectades i que són susceptibles de ser restaurades són les següents: el mur, que presenta falta de revocs i el morter de juntes que es troba totalment descompost, aquests danys faciliten l’aparició d’humitats i per extensió, afecten als frescos realitzats en el segle XVIII i a l’obra de cadirat de la espadaña; el paviment interior, que com a conseqüència de les humitats presenta disgregacions en el sòcol i en l’enllosat format per plaques de pedra calcària polida; i finalment, els danys causats en la coberta, que transcendeixen a la resta de l’edificació , quedant les teules desllorigades i el morter d’agarre descompost, donant lloc a la posterior podridura de l’embigat de suport.

Paz Olmos ha indicat que “resulta de vital importància realitzar aquesta intervenció, per a poder conservar l’essència d’aquest edifici tan benvolgut pels ciutadans castellonencs i tan important dins del panorama artístic cultural valencià”. La Fundació Blasco de Alagón és una organització sense ànim de lucre el principal objectiu del qual és la rehabilitació del patrimoni històric-artístic. Les fins i objectius d’aquesta Fundació responen als interessos de creació, protecció, conservació i restauració del patrimoni Cultural valencià i aragonès. Així mateix, es realitzen una sèrie d’activitats que completen els objectius de la Fundació, com són: la realització d’activitats de formació i investigació, congressos o trobades de caràcter divulgatiu o científic, exposicions, certàmens, edició de publicacions i elaboració d’estudis relacionats amb les fins de la Fundació.

Més informació: | | | | |