Les torxes il·luminen a la marededéu de Vallivana durant el rosari del Centenari de la Coronació

Minuts abans de les vuit de la vesprada de diumenge, la peanya de la marededéu de Vallivana, coneguda com a ‘anda’, ja estava amanida a l’interior de l’església arxiprestal. A l’exterior s’anaven donant cita els fidels per tal d’acompanyar a la Verge durant el recorregut del Rosari de Torxes. La pròpia magnitut de la peana, així com el seu pes i majestuositat fan que moure-la siga complicat. D’ahí que el procés de treure-la de l’arxiprestal siga tot un ritual. Nombroses persones no es volen perdre detall d’un fet que altres tantes, que esperen fora, no veuen.

Amb desenes de farolets decolors, portats habitualment per dones, xiquets i xiquetes; i per torxes, que solen anar a mans dels homes, arranca el Rosari guiat per la música de l’Associació Musical Mestre Candel. Al seu pas pels diferents carrers, la Marededéu de Vallivana desperta somriures, plors d’emoció o els sentiments particulars que a cadascú li venen al més fons del cor.

A l’arribada al carrer que porta el seu nom, ja a punt d’acabar el recorregut que es fa cada any el dia de les Verges Trobades, la nit ja començava a caure i les torxes lluien amb tot el seu esplendor. Les veus emocionades que celebren el Centenari de la Coronació de la Marededéu de Vallivana no es cansaven.

De nou a l’església la devoció cap a la patrona resorgeix de nou amb càntics. Com ho fa cada any durant la rogativa. Com cada sis anys durant el Sexenni. O com en aquesta ocasió singular que no es tornarà a repetir.

Més informació: Marededéu de Vallivana | religió