LA FALSA: “El sentiment d’una mirada”

JOAN CARLES MARCOBAL
Que la Marededéu de Vallivana entre pel Portal dels Estudis és un esdeveniment grandiós per a la gent de Morella. Enguany vaig ser-hi present i em vaig dedicar a fer un exercici: més que mirar la Imatge que jo puc veure setmanalment a la seua ermita, em vaig dedicar a buscar les expressions dels rostres de persones que no gaudeixen del meu privilegi, mirar les cares de gent que no sempre poden veure la seua Marededéu. I també vaig recordar el poema de Julian Pastor ‘Primer dissabte de Maig’ ja que vaig sentir com ‘els cors estaven a flor de pell i amb uns íntims tremolins ballant dels peus al clatell’.

Aleshores el vaig veure entrar com a romer que ha sigut des de menut i que el treball li ha impedit moltes vegades. Com que la Imatge li quedava lluny va mirar l’Anda que la esperava per lluir-la i dur-la fins l’Arxiprestal…. i va mirar el cel. Jo vaig mirar la seua mirada, els seus ulls cristalins que reflectien el seu sentiment, sabent per què estava allí, per què volia estar allí i vaig endevinar per què aquesta vegada no s’ho volia perdre.

L’alcalde ens recordava una altra part del poema de Julian Pastor quan diu ‘Són tot un poble que implore/ que el seu favor els decante/ – a ell, afortunadament, li l’ha decantat- Són tot un poble que adore/ Són tot un poble que cante/ i el que no cante… és que plore’. Ell no cantava, no podia. I tampoc plorava, no massa en tot cas. Pot ser per no permetre que la filla que l’acompanyava veiguera el seu plor. I és que ‘cadascú en arribar,/ sap el que té d’oferir/ allò que ha de demanar… i tot el que ha d’agrair…’ I ell volia estar allí per agrair-ho.

Més informació: |