La Balma entra a Sorita per a començar els actes centrals de les festes

______________________________________________________
comarquesnord.cat, Sorita
dissabte, 4 de setembre de 2010

Sorita vivia el divendres un dels moments més esperats i emotius de les seues festes patronals amb l’entrada de la Verge de La Balma a la població en l’acte programat a partir de les nou de la nit. Com cada any, la gent va anar reunint-se a la plaça, minuts abans que les danses obriren el pas a través dels carrers del poble fins arribar a l’era on cada any es fa la representació de la lloa per part d’un pastor.

Amb un silenci gairebé absolut, el veïns i visitants de Sorita van anar portant les atxes acompanyant a banda i banda de carrer a les danses i a les autoritats religioses. Tot i que eren els pendons els quals obrien el camí fins a les afores del poble, no va ser fins que les danses estaven totalment situades al lloc quan va començar l’acte. Allà ja esperava la imatge de la Verge de la Balma, i sense que ningú ho indiqués i degut al coneixement per part dels veïns de la tradició soritana, es van anar situant a banda i banda de l’era deixant l’espai central per a les danses i la lloa del pastor, representat per José Barberán. Una vegada tot el món havia quedat situat, començava la lloa en honor a la Verge de la Balma, donant-li la benvinguda i les gràcies de part dels tots els veïns soritans.

I a continuació, i després dels forts aplaudiments rebuts pel pastor, les danses iniciaven el seu ball davant mateix de la Verge. Com sempre, amb l’alfàbega al cap i seguint el so del tabal i la dolçaina els dansants van fer la primera de les coreografies a la mateixa era, i seguidament iniciaven la pujada cap a la plaça. A través de l’estret carrer que puja directament des de les afores fins a la mateixa plaça, els dansants van haver d’anar obrint-se pas entre la gentada que volia acompanyar en este cas a la Verge en la seua entrada al poble. I novament en arribar a la plaça, el que abans havia estat una lloa es convertia ara en la Relació que un dels joves del poble, Josep Gómez, feia a la Verge. Just a la porta de l’església s’havia habilitat el pedestal per a que tots escoltaren les paraules d’alegria i de devoció cap a la patrona soritana.

Just en el moment en el qual els presents responien al visca la Verge de la Balma, de nou la dolsaina i el tabal reemprenien el ritme i els dansants tornaven a oferir, en esta ocasió dividits en dos grups, l’exhibició a la plaça. Sota les ordres del pastor vestit completament de negre, amb faixa roja i camisa blanca, poc a poc van anar completant el ball que es representa durant el cap de setmana a Sorita.

Una vegada els dansants havien acabat la seua coreografia, calia situar-se al centre de la plaça per tal de no espantar-se i seguir amb més seguretat l’esclat de la traca, que voltava al complet la plaça i que després d’acabar d’esclatar deixava una llum ben especial a la plaça soritana. Unint la il·luminació del temple a la de les xispes de la traca, la imatge era espectacular. A l’interior del temple ja començaven a cantar-se els gojos, amb els quals els soritans lloen novament la seua Verge i marxen ja cap a casa per a descansar de cara la rogativa del dia següent fins al Santuari.

Més informació: festes | La Balma | religió