El 8 de setembre és el dia de les verges trobades
Encara que el 8 de setembre és la festa litúrgica de la nativitat de la Verge, en molts de pobles valencians se celebra la festa de les seves marededéus trobades. Troballes que guarden totes elles una llegenda prou semblant, en algunes variacions, i on resulta miraculosa, no sols la seva aparició, si no també la seva veneració. A la comarca dels Ports en tenim diversos exemples.
Una de les imatges més venerades de la comarca, és sens dubte, la marededéu de la Balma. Segons la tradició, l’origen de la veneració en aquest indret es remunte a l’Edat Mitjana, en que uns ermitans instal.lats en les coves d’eixes muntanyes, veneraven en una d’elles l’imatge de Santa Maria Magdalena. Amb tot, i també segons la tradició, la Verge es va aparèixer en una de les coves a un pastoret de Sorita al que li faltava un braç. Miraculosament el braç li va ser restituït, convertint-se molt promte aquesta cova en original esglesia , una vegada adaptada a les necessitats del cult.
La marededéu de Vallivana, patrona dels Morellans, va ser trovada l’any després de la conquista en el fons del barranc de Vallivana. Un pastoret al travessar uns matolls va advertir una extranya llum que sortia d’una cova. El seu gos li avisava d’alguna cosa estranya lladrant tot el que podia. A l’entrar en la cova es va trobar amb una imatge de Maria Santíssima a quin costat un ciri vetllava i baix el seu pedestal uns pergamins que no es van poder entendre mai. Tant prompte com es va tenir notícia de l’aparició, els morellans van construir una menudeta església en el mateix punt on va aparéixer la sagrada imatge al pastor, avui encara es conserven les runes d’aquesta primera capella en la que al llarg de mes de dos segles es va venerar l’imatge de la patrona. En aquesta primera ermita va resar el Papa Luna al juliol de 1414. Acudia a Morella per enrevistar-se amb el rei Ferran d’Antequera per tal de posar fi al Cisma d’Occident i va decidir pernoctar en l’hospederia de Vallivana. El cas és que despres es va decidir cambiar l’indret i construir un santuari més gran al costat de l’hospederia, que encara seria ampliada altra vegada en el segle XVIII.
La patrona dels vilafranquins, la Verge del Llosar, va ser trovada per un llaurador. D’Aquesta imatge de pedra blanca es desconeix l’any en el que fora localitzada, per què s’ha perdut la data en el transcórrer del
temps, però la llegenda de la seva trovilla s’ha trasmes de generació en generació. Un llaurador es trobava treballant la terra en els seus bous en un bancal molt a prop d’on es ara el santuari . En la rella va arrancar una gran llosa baix la qual es trovava l’imatge de la Verge. L’imatge es va trencar totalment en 1936, però es van recuperar tots els trossos i es van amagar en un hort del poble fins que passara la guerra. L’any 1938 va ser reconstruida per l’escultor Pacual Amoròs, per lo qual, ací actualment, també es venera la mateixa imatge que en el seu dia va ser trovada per el pastoret.
Els castellfortins veneren a la marededéu de la Font. Segons la llegenda la va trobar un viscaí desendent de la persona que l’havia amagat en temps de la invsió musulmana. Va venir de la seva terra un i un altre cop i inspirant-li la marededéu i mostrant-li cinc estrelles, el saludable manantial on estava amagada. Es deia Pedro Amadeo. Els diferents documents permeten significar la presencia de vascos i francesos en els treballs, i fins i tot algun capella, després nacionalitzat en el cult i atenció pastoral del santuari.
Més informació: agenda | història | La Balma | Marededéu de Vallivana | Marededéu del Llosar | religió | tradicions
