Dinamitem els ponts entre Catalunya i València?

CARLES RIPOLLÉS
I si dinamitem els ponts entre Catalunya i València? BUM!!!!!

Em pregunto què passaria si un dia, per un estrany fenomen sísmic, o bé per una calculada acció d’un misteriós grup terrorista, tots els ponts entre Catalunya i València s’afonaren.

Parlo de trencar ponts literalment, de desfer les estructures humanes que travessen el riu de la Sénia. No parlo, ara, de trencar ponts com fa cada dia la Generalitat Valenciana amb la seua política autista-separatista. Em referisc a que els ponts de la N-340, l’AP-7 i la via de tren es descalçaren i anaren a besar la poca aigua que ens unix a catalans i valencians.

Em qüestiono si la “Comunitat Valenciana” podria seguir funcionant sense l’Euromed i l’autopista. I ja posats a fer cinema de catàstrofes, caldria que una gran erupció volcànica -causada per exemple per les obres del depòsit submarí de gas transfronterer entre Catalunya i el País Valencià- impedira volar als avions del sud d’Europa.

Potser al Consell se li curarien les manies de colp.

Segurament seguiria dient que estem al millor lloc del món (es veu que les estadístiques de l’educació i la sanitat públiques ho desmentixen) i que no passa res. És cert: els encanten les infrastructures radials i per anar de València a Barcelona o Europa agarrarien un AVE que voltare per Alcalá de Henares. Però les peces de la Ford haurien d’anar per la via de tren de Terol (i això igual provocava que no aplegaren precisament just-in-time). Els turistes, posats a pegar la volta per Madrid igual preferien baixar a la Costa del Sol. Les taronges es podririen sota el núvol volcànic perquè no podrien aplegar als mercats europeus. Bé, deixem la pobra taronja…

Estes males idees m’han vingut perquè veig que s’està fent molt de cas a l’energumen que vol cremar alcorans el dissabte a Florida o a totes i cadascuna de les paraules que diu i no diu el darrer comunicat d’ETA. I el missatge que estan donant és que la raó, la paraula, el sentit comú no importa: allò que val és l’ús de la força.

El proper dijous 16 farà 100 dies que ens van deixar sense TV3 i Aragó TV.

Nosaltres no tenim la força, ara no tenim els legendaris Terços Morellans que podien anar a partir-li la cara a domicili a qui no ens caiguera simpàtic. En canvi ells sí tenen la força: el cantó obscur de la Força, concretament…

Jo seguiré defensant els ponts entre València i Catalunya i malgrat les ganes que a voltes m’entren, mai se m’ocorreria fer-ho, això de dinamitar ponts. Sobretot perquè un d’eixos ponts, el de la carretera provincial 105 entre la Sénia i la comarca dels Ports és per a on haurem d’escapar quan envien les legions romanes contra estes menudetes aldees gal·les -perdó, ilercavones- per a demanar asil als catalans.

Ara bé, si el monòlit d’Almenara caiguera sobre l’autovia de resultes d’un terratrèmol i impedira el pas entre les diòcesis de València i Tortosa tampoc em molestaria gens. Ja sé que Tortosa ara no acaba a Almenara, però això del bisbat de Castelló és una broma franquista que el temps -maestro supremo que quita y da razones- s’encarregarà de corregir. Ja em perdonareu la bona gent de Canet d’en Berenguer i ciutats veïnes.

* Carles Ripollés és membre del Centre d’Estudis dels Ports i ha publicat aquest article d’opinió a http://elsports.wordpress.com/