LA FALSA: “La política de… ‘i tu més”

JOAN CARLES MARCOBAL
Fa pocs dies escoltava la discussió de dos senyors, tots dos amb un cigarret a la mà. Un li diu a l’altre: ‘fumes molt’. L’al·ludit respon: ‘i tu més’. Parlaven així com si per a cadascun el fet de que fumara l’altre pogués servir-li a ell per eximir-se d’un càncer de pulmó, sense adonar-se’n que ni un ni l’altre se’n lliura del perill independentment de la quantitat de nicotina que ingereixen.

I eixa conversa em va recordar a la classe política del nostre país: quan surt el cas Gürtel, els afectats recorden FILESA. Quan la dignitat de les diputacions de Castelló i Alacant està en entredit, i amb elles la ciutadania de les dos províncies, trauen el tema de Roldán. I quan es parla dels trages del President de la Generalitat es recorden les anxoves del President cantàbric. I així anem, com si a cada persona que ocupa un lloc o càrrec li donés patent de cors a l’hora d’actuar el fet de que anteriorment hi hagi hagut un pocavergonya, per no dir-li un altre qualificatiu.

Quan un partit tria els seus candidats per la formula de primàries, amb els vots de tots els seus afiliats, els altres partits de caràcter cabdillista i de designació digital per aclamació sempre volen traslladar a la societat una crisi o una divisió en la formació que compta amb l’esmentada possibilitat. Quin ha de ser el paper dels afiliats a un partit? El de pagar, callar, assentir i pegar la cabotada quan parla el Sherif del Condado? No és bo que hi hagi debat dintre de les formacions polítiques? O és millor tragar amb un candidat de dubtosa honorabilitat per més títol d’honorable que tingui?

Més informació: Joan Carles Marcobal | La Falsa