Ferratge de cavalls a la Fira de Morella
________________________________________________________
comarquesnord.cat, Morella
dimarts, 14 de setembre de 2010
Morella a Cavall també va organitzar un altra activitat dintre de la programació de la Fira d’enguany. Es tracta d’una exhibició de ferratge de cavalls, que va mantindre ben atents a tots aquells que fins allí es van apropar durant cadascun dels passos a seguir per tal de concloure la feina. La feina de ferrador no ha canviat massa des dels seus inicis. Abans hi havia molts ferradors, ara en són menys perquè el cavall ja no s’empra per a tasques específiques, sinó més bé per a d’altres d’oci i entreteniment.
La ferradura és com la sola que protegeix el casc del cavall; preveu el seu desgast excessiu i el cuida del deteriorament. Hi ha qui afirma que el ferratge no és necessari si els cascos són durs i tenen bona forma, és per això que si el terreny no es massa dur l’animal no precise d’eixa protecció. Tant el retall dels cascs com el ferratge els realitzarà el ferrador en funció del creixement de l’animal.
En principi, cap cavall hauria de sobrepassar les vuit setmanes sense ferrar. Si es passa un llarg període de temps sense acudir a aquesta tècnica, l’equilibri del casc s’altera de forma perillosa, podent provocar danys permanents a les potes dels cavalls. A mesura que el cavall aduireix experiència a l’hora de ser ferrat, el procés s’agilitza.
Una vegada se li lleven les ferradures per tal d’adaptar-les a les noves necessitats del cavall, es l’hora de netejar l’interior del casc, que amb el pas del temps s’embruta i cal deixar-lo lliure de qualsevol material que s’haja ficat a l’interior. Eixe també és el moment d’introduïr les antigues ferradures a l’interior d’un forn que deixa el ferro al roig viu, per tal de modelar-lo a la mesura del casc actual de l’animal. En eixe moment totes les mirades es dirigien al fum que produïa l’entrada en contatce del ferro a elevades temperatures i la peungla.
Amb la ferradura modificada, sols quedava enclavar-la al casc del cavall amb diferents claus. Una tècnica que també requereix de precició, perquè l’animal quasi no ha de notar que porta el ferratge i, per suposat, s’ha d’evitar causar qualsevol tipus de dolor a l’equí.
