LA FALSA: “Sense cartera, però no ministre”

JOAN CARLES MARCOBAL
Ho he de comptar, no aguanto més. El passat dimarts a l’Alameda vaig perdre la cartera i no puc per menys que narrar-vos l’experiència. Els diners són importants (mecasson ceuta si ho són), però hi han d’altres sensacions tan amargues, o més, que perdre una determinada quantitat dels pressupostos generals de l’estat. Uns decimets de loteria vells (alguns premiats), diverses adreces i telèfons, anotacions i un calendari de temporada de l’Athletic de Bilbao recent regalat per Jesús.

A banda de targetes bancàries i documentació personal. Perds la cartera però te queda una gran sensació d’impotència i una altra més gran d’estúpid. I la cara de torracollons que se’t queda quan te n’adones que eres un ‘sensepapers’, no eres ningú: no estàs documentat, no pots conduir ni anar al metge. I més fotut és encara quan et dones compte que a la butxaqueta tan sols et queden seixanta cèntims. Què fas? On vas? A qui pregues? L’església tancada i sense possibilitat de demanar almoina. I ací no hi ha Mercadona. Ja sé que em direu que no és el més greu que li pot passar a una persona, pitjor seria perdre la salut, però… collons!, la salut la perdem poc a poc i la cartera en un moment.I amb esglais d’aquest tipus la salut tampoc durarà molt.

Amb tot, a pesar de l’amarga experiència, he de donar les gràcies a l’efectivitat del personal de les entitats bancàries els quals van estar tots fent-me costat. I a l’agent de la Benemèrita que va tramitar la denuncia pels seus bons consells i solidaritat. Gràcies a tots i si trobeu la cartera… encara més.

Més informació: |