LA FALSA: “I de nou els arbres no ens deixen veure el bosc”
JOAN CARLES MARCOBAL
El món sencer va viure pendent fins la passada setmana dels rescat a Xile dels 33 miners atrapats 700 metres sota terra al llarg de dos mesos. L’operació va ser un èxit i d’això ens alegrem tots aquells que vam seguir els esdeveniments amb interès. Però ja prou. Una vegada celebrada l’alegria del rescat dels miners és hora de fer altres coses.
Val que s’hagin oficiat misses per agrair-li a Déu el rescat dels miners. A Déu i a l’inversió de més de 22 milions de dòlars en l’operació. Però no cal agrair-los gens ni mica res als empresaris propietaris de les mines que, pel seu afany especulador i voler enriquir-se més ràpidament, van deixar d’invertir en la seguretat de la mina San José posant en perill la vida dels treballadors. No sols a Xile. A la Xina van morir el passat any 2600 miners en paregudes circumstàncies.
I no cal ni dir que les mines espanyoles ni de la resta del món no se’n lliuren del perill. Sebastián Piñera, president xilè, se’n vanagloriava de l’èxit de l’operació que vol vendre com un triomf personal i no parava de cantar l’himne nacional. Quin cinisme! Què hagués dit i cantat de morir els 33 miners? Per si fóra poc no han faltat les frivolitats imbècils: mentre la noticia es donava en una informatiu al costat de la del vestit esgarrat de la Pantoja a l’entrar al Jutjat, es comentava que si un a un miner l’esperaven la dona i l’amant o si ja s’està pensant en Javier Bardem per al rodatge d’una pel·lícula sobre el cas. No, senyors, no. No volem pel·lícules, volem que se depuren responsabilitats i, si cal, alguna persona empresonada.
