Elena Guarc i Dabí Latas recuperen la indumentària tradicional del Matarranya i del Baix Aragó en un llibre
comarquesnord.cat, Calaceit
» dilluns, 22 de novembre de 2010
Lo primer cap de setmana de les VII Jornades Culturals del Matarranya va acollir una presentació de luxe. Se tracte, en concret, el llibre ‘La indumentaria tradicional en el Bajo Aragón y Matarraña’, una obra elaborada per Elena Guarc i Dabí Latas i que fa un viatge pels vestits i les robes que duien los nostres avantpassats. Lo llibre recopile documentació, textos, explicacions i imatges de les robes que utilitzaven los veïns del Baix Aragó als segles XVIII i XIX.
Segons van destacar los seus autors, “ha estat un projecte apassionant”, i tot i que “hi ha peces que no s’han pogut trobar físicament”, sí que apareixen en documentació dels segles XVIII i XIX. En este sentit, Latas feie referència a peces de roba com ‘monteres’ o ‘lligues de seda’, de les que “n’hem trobat molt poques” però que hi ha proves escrites de que existien. A més, Latas va afegir que a pobles com Calaceit “hem trobat peces de les més riques, cridaneres i rares que queden a Espanya”.
En concret, tenim les ‘gandalles’, que “són unes còfies que s’utilitzaven al segle XVIII” i que aquí “se n’han conservat d’originals”. Per la seua banda, Elena Guarc va apuntar que “la indumentària tradicional ere bastant pareguda” en funció del nivell adquisitiu de cada família. Tot i això, “les famílies més acomodades igual tenien més vestits de seda”, però la roba tradicional, a l’estar molt valorada i al posar-se per a bodes o esdeveniments importants, “s’aprofitava i també s’heretava”.
Tots dos van dir que este llibre ha estat una experiència apassionant i que la gent ha respost molt bé, ja que “mos han acollit molt bé i ningú mos ha tancat les portes”. A la vegada, Latas va afegir que “realment, la gent no sap lo que té a casa”, però que algun valor li donaran quan encara ho guarden. De fet, este llibre ha estat un projecte nostàlgic per a la gent més gran, ja que molts d’elles encara s’acorden de com vestien los seus iaios.
Guarc i Latas van destacar que pel que fa a indumentària tradicional “no hi ha moltes diferències entre comarques”, tot i que hi havie pobles que eren més rics en vestits. A pobles com Valderrobres, que històricament “ha tingut cases fortes i moltes d’elles han estat tancades durant molt de temps, hem trobat més riquesa en robes”. La indumentària tradicional va deixar d’usar-se a inicis del segle XX, quan la industrialització se va estendre per les zones rurals i va donar pas a una indumentària internacional.
