A CAU D’ORELLA: “A 100 dies d’eleccions”

VIOLETA TENA

La setmana vinent quedaran 100 dies per a la celebració de les eleccions locals i autonòmiques. Mentre als nostres pobles van configurant-se les llistes per concórrer als comicis locals, a València els principals partits preparen l’artilleria pesada, confiats, els uns i els altres, que assumiran majors quotes de poder que no tenen ara.

L’esquerra i els nacionalistes –o el que és el mateix, allò que batejaren com Compromís pel País Valencià- ho tindrà ben complicat per superar la baula del 5% i accedir a les Corts. El vergonyós espectacle que van oferir a principis de legislatura –quan Esquerra Unida es va partir en dos i una de les faccions va arrossegar amb ella al Bloc- és un llast que de ben segur els passarà factura. Amb l’esquifit segment de vot d’esquerres i nacionalista manifestat en les últimes conteses, es fa difícil pensar que la concurrència de dues opcions polítiques a les eleccions puguen reeixir separadament. Bloc, Iniciativa (facció escindida d’Esquerra Unida) i Esquerra Unida no s’haurien de sorprendre si els votants els castiguen per la seua indolència.

Les eleccions del pròxim maig també seran una oportunitat per mesurar l’efecte Alarte. El secretari general dels socialistes valencians es nou en la matèria (convèncer els valencians no és el mateix que omplir de vots socialistes el seu poble nadiu) i aquestes eleccions serviran per comprovar fins quin punt els ciutadans s’han ensumat el seu discurs regeneracionista. El repte que té al seu davant Jorge Alarte no és menor. Taponar la sagnia de vots que brolla de Blanqueries des que Joan Lerma abandonà la Generalitat no és cosa fàcil i, de fet, la capacitat per a fer-ho, s’ha cobrat tot de víctimes (Joan Romero, Antonio Asunción, Clementina Ródenas, Joan I. Pla, …). L’amenaça d’una revolta interna contra Alarte en cas que el PSPV-PSOE cedeixi terreny en favor del PP no és en absolut descartable, doncs a la casa socialista hi ha bona cosa de militants amb ganes de saltar-li al coll.

A la seu del Partit Popular no semblen estar molt preocupats pel que puguen fer els seus contrincants. Falta no els fa, doncs com bé em deia un amic l’altre dia “encara que presentaren una granera, continuarien guanyant”. Amb l’oposició desarmada, els conservadors han aconseguit consolidar un vot fidel. El control de tots els ressorts institucionals (a banda d’alguna gran ciutat com Elx o Gandia, el PSPV-PSOE no compta amb centres del poder) i la monopolització del discurs públic perpetua en el poder als conservadors. Només una contundent resolució del calvari judicial de Camps a compte dels vestits que no va pagar podria obrir la porta a algun lleuger canvi. A 100 dies de les votacions sembla la única opció que alguna cosa canviï en aquest territori monoteista. Estaria bé, ni que fóra per higiene democràtica.

Més informació: A cau d'orella | Violeta Tena