LA FALSA: “Camps Vs. Berlusconi, vides prou paral·leles”
JOAN CARLES MARCOBAL
Sense entrar en els delictes dels quals són acusats -de demostrar-se, els de l’italià són bona cosa més greus- el que sí que és cert és que hi ha detalls i circumstàncies que emparellen les vides de Francesc Camps i Silvio Berlusconi: tots dos són presidents, un de València i l’altre d’Itàlia. Tots dos estan acusats de presumptes delictes i seuran a la banqueta pròximament. Ni un ni l’altre han deixat de fardar de la seua popularitat, possiblement los presidentes ‘más apoyados de todas las democracias occidentales, desde Finisterre al Cabo de Gata’ suposant que a Itàlia hi hagi Finisterre i Cab de Gata.
En veure’s acusats tots dos també han carregat contra els jutges, difamant la justícia i demanant a veus un canvi rigorós en eixa justícia que ara els persegueix. I no cal ni dir que els dos ínclits presidents han fet ús personalista de les ‘seues’ televisions per poder cantar les ‘seues’ excel·lències, proclamar el ‘seu’ amor i dedicació per la ‘seua’ pàtria i llançar al vent la ‘seua’ demagògia. Camps i Berlusconi s’assemblen, però Itàlia i el País Valencià també. Mentre les respectives ciutadanies viuen en la inseguretat que suposa estar presidides per dos presumptes pillets, els dos països estan immersos en una crisi que els afecta especialment.
A Itàlia també sonava un possible intervenció i ací a la nostra terra comptem amb una de les xifres d’atur més elevades d’Espanya i amb unes institucions que no poden pagar el que deuen.
Quina mala sort té Berlusconi que no li pot tirar les culpes a Zapatero. O sí?
