LA FALSA: “Solidaritat amb el Japó”
JOAN CARLES MARCOBAL
Com esgarrifaven les imatges del devastador terratrèmol patit al Japó i el posterior tsunami que va assolar aquella determinada zona del país nipó. No cal ni dir que aquests dies tots tenim el cor posat i ple de solidaritat humana amb la ciutadania de l’imperi del sol naixent. Però si impressionants van ser les imatges, més ho és el comportament d’una gent acostumada massa, al llarg de la seua història, a patir les inclemències de la natura i altres que no són tan naturals. Perquè, a més a més, després de 66 anys el perill nuclear torna a amenaçar la societat japonesa.
Com impacta la serenitat amb la que tota una nació assumeix una catàstrofe i les posteriors normes que se dicten per la seua seguretat, unes normes pot ser no ben explicades ni justificades perquè és prou difícil explicar allò que no té explicació. I pensar que sis hores de nevades a Espanya van fer trontollar un ministeri i quasi bé tot el govern! I això que ací es va avisar del risc de nevades i de que la gent no circulés amb els vehicles de no ser necessari. El terratrèmol no avisa quan ve, les desgràcies naturals que arrastren vides, cases i il·lusions no se poden pronosticar.
I encara que m’acuseu de trivial per dir-ho ara i ací, que bé li ha anat a Gadafi: el dolor del Japó ha desviat les mirades del món cap a l’orient i pot seguir impune amb la seua carnisseria davant la passivitat occidental. Quina sort tenim nosaltres que, al nostre Levante Feliz, podem creuar tranquil·lament el pont de Calatrava.
