LA FALSA: “Amb la primavera arriben les tronades”
JOAN CARLES MARCOBAL
Sabem de sempre que en arribar la primavera solen i tenen per costum arribar les tronades. Personalment he de dir que és una temporada que m’encanta: les primeres calors –no sempre- i la suavització de les temperatures que anuncien la proximitat de l’estiu, el dia que s’allarga, les flors, el verd dels arbres i el colorit de les flors, l’olor a terra mullada després de les esmentades tronades –collons! Que romàntic m’he posat- i els caragols que ixen de les parets (boníssims)… i els ‘capullos’, a la primavera no falten mai els ‘capullos’.
Quina pena que amb les tronades que poden ser bona cosa d’atractives també arriben els llamps i algun que altre raig que crema i abrasa per allà per on passa. La naturalesa i els fenòmens atmosfèrics, com algunes persones, de tant en tant només arrosseguen destrucció. Quina pena, però bé, tornem al que anàvem.
Segons el diccionari de la Real Acadèmia Espanyola de la Llengua un ‘capullo’ és ‘una yema floral a punto de abrirse’. Jeje, també pot ser un prepuci però això deixem-ho. El que vull dir, en definitiva, és que una gemma no deixa de ser una cosa que naix, que anuncia vida, com una criatura que acaba d’eixir del ventre de la mare disposada a alenar amb força i lluitar per una existència amb dignitat. Per altra banda, també segons el diccionari, un card, a banda d’una planta horrible, també pot ser una persona bròfega i insociable.
Vist el que he explicat prefereixo seguir sent un ‘capullo’ tot i que em puguen devorar les gavines. Ha de ser molt trist morir com un card, podrit per la pròpia terra.
