LA FALSA: “Ja s’acosta Pasqua”
JOAN CARLES MARCOBAL
‘Ja s’acosta Pasqua/ Pasqua de les mones/ ai que pantorrilles, ai que pantorrilles/ tenen les xicones./ Ja s’acosta Pasqua/ Pasqua dels melons/ ai que pantorrilles, ai que pantorrilles/ tenen els xicons.
I així ha de ser, el cicle primaveral continua inexorable i desprès d’una quaresma de crisi, sacrifici, pre-campanya i declaracions fora de to, arriben aquestes dates festives, culinàries i de trobada d’amics.
‘El dia de Pasqua/ Pepito plorava/ perquè el catxirulo/ no li s’empinava’. Cançons, festa, il·lusió… tot això ha de ser sinònim de la Pasqua. Quan vosaltres em llegireu ja s’hauran celebrat dos dels quatre clàssics… i és que hem de patir quatre partits del segle en aproximadament vint dies. Una bona temporada per a que ‘Marques’, ‘Asos’, ‘Sports’ i ‘Manolos Lames’ ens donen bona cosa pel sac. Sembla ser que no hi ha futbol més enllà d’un Barça-Madrid… ni tampoc esport més enllà del futbol. Ja se sap, al poble pa i futbol. Abans era ‘toros’ però des de la retirada del Cordobés i des de que José Tomás dorm més nits als hospitals que a sa casa, l’art de Cúchares ja no és el mateix.
Un altre personatge que semblava que estigués posat per distraure la fam del poble era Urtain però aquell mite també es va convertir en un gegant de peus de fang quan la gent va despertar de la somnolència, de l’hibernació. Feu-me cas, gaudiu bona cosa de la Pasqua, celebreu-la de fort i no combregueu de les rodes de molí que us volen fer empassar falsos profetes.
