Bordón reclama 252.000 euros a l’any pel Pla Eòlic
comarquesnord.cat, Bordón
» dimarts, 31 de maig de 2011
L’Ajuntament de Bordón, a la província de Terol, presentava el passat 26 de maig davant el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana una demanda per la via contenciós-administrativa contra la Generalitat Valenciana. L’objecte de la mateixa és reclamar 251.958,03 euros a l’any en concepte de compensació pels “danys” que causen en el seu terme municipal els aerogeneradors instal·lats en les poblacions veïnes de la nostra comarca: La Todolella, Forcall i Olocau del Rei.
El consistori turolenc, tal com apareix publicat en el Diario de Teruel, entén que el municipi rep tants impactes o més que les poblacions castellonenques, i que per contra no recapta ni un sol euro de l’explotació dels aerogeneradors. Segons l’advocat que defensa a Bordón, Manuel Joven “quan l’administració valenciana va fer els estudis d’impacte es va referir solament a la seua part, oblidant-se de l’aragonesa”.
Segons els càlculs que apareixen en l’estudi de detall que un perit agrònom va realitzar per a l’Ajuntament, Bordón reclama al Govern valencià 251.958,03 euros a l’any per danys i perjudicis. En matèria de contaminació acústica demanen 43.280,68 euros; per danys al paisatge 45.000 euros; per agressions a l’ecosistema, aus i fauna 50.005 euros (al voltant d’un euro per habitant i dia); per impacte en la qualitat de vida de la població altres 50.005 euros; i per impacte urbanístic 63.657,35 euros.
» Arriben a “traspassar el límit”
L’advocat Manuel Joven indicava que hi ha 77 aerogeneradors en el parc eòlic conformat pels pals dels tres municipis de Castelló, “alguns situats a 40 metres del terme municipal de Bordó, i fins i tot un d’ells arriba a traspassar el límit”.
L’alcalde en funcions de Bordón, Félix Jarque, assenyalava que “alguns aerogeneradors estan a 2.700 metres del seu casc urbà, mentre que la distància respecte a la Todolella és de 4.500 metres, a Forcall de 8.000 metres i a Olocau de 7.000 metres”.
Per tot açò, l’Ajuntament ha cregut necessari emprendre la via judicial. Ho va intentar abans per un camí administratiu, presentant una reclamació contra la Generalitat al setembre de 2009. “Després de vuit mesos de silenci administratiu, quan la llei estipula un màxim de sis mesos, ens van enviar una carta”, va dir Manuel Joven que informava que la Generalitat es va negar a pagar el que ara se’ls reclama per via judicial.
