A CAU D’ORELLA: “Societats a contracorrent”

VIOLETA TENA

L’entrevista que Andreu Buenafuente li va fer dimarts passat a Mònica Oltra ha corregut per les xarxes socials com la pólvora. La diputada per Compromís, què amb la seua forma de fer política ha seduït bona cosa de joves i desencantats, va eixir-se’n ben airosa i va demostrar que, a menys que la fama ens la malbarate, estem davant d’una professional de la cosa pública de llarg recorregut. Siga com siga, de l’entrevista em quedo amb un dels comentaris de Buenafuente. Li deia, el presentador català a la valenciana, que no entenia què passava amb el País Valencià, un territori on convivia, d’una banda, una majoria aplastant del PP i, d’un altra banda, una societat civil desenfadada i conscienciada que en res no s’asembla al patró de votant popular. Una “anomalia” va arribar a dir el presentador català.

I no li falta raó, al Buenafuente, perquè el que ocorre al País Valencià té alguna cosa d’anòmala. És, el nostre, un país bicèfal, on conviuen, alhora, una majoria social que vota una dreta conservadora, arrogant i clientelista; i un segment social genys menyspreable en nombre que es veu obligat a nadar contracorrent front al poder institucional del PP. Mentre tots els estaments del poder estan copats per un PP omnímode i petri, la societat civil s’ha hagut d’articular en una mena de Résistance a la valenciana, un batalló d’entitats cíviques sense més oficials que l’estima pel país. Les formen, aquestes entitats, gent heterogènia que hi dedica temps i diners de manera voluntariosa i altruista. Són, en el seu conjunt, un feix d’energia ben potent del qual els poders públics reneguen perquè no s’ajusten al seu discurs. La llista, dels qui formen part d’eixa societat civil al marge del poder és força llarga: Escola Valenciana, sensesenyal, Salvem el Cabanyal, Acció Cultural del País Valencià, les Nits d’Aielo i Art, l’Aplec dels Ports, el Col·lectiu de Músics Ovidi Montllor,…

Molts dels qui en formen part eixiran aquest dijous dia 9 de juny a manifestar-se pels carrers de València, Castelló i Alacant. En aquesta ocasió, el motiu de la queixa serà l’eliminació de les línies en valencià, un model que ha permés una mínima normalització del nostre idioma a les aules. Els qui ens oposem –a la nova norma- tornarem a eixir al carrer, pancarta en mà, per dir-los als qui tenen el poder que no volem que ens lleven la línia en valencià, però també per fer patent el nostre disgust. No és normal un país on la societat civil ha d’eixir al carrer cada dos per tres per defensar-se de les agressions del poder. Ho ferem fa dos mesos quan ens llevaren TV3 i ara ho hem de fer un altra volta. Tindre conviccions i estimar-se el país és una cosa ben gratificant, però haver d’anar sempre a la contra és realment cansat. Qui guanyarà el torcebraç?.

Més informació: A cau d'orella | Violeta Tena