LA FALSA: “I per si fóra poc, arriba l’estiu”

La casualitat ha fet que començo a escriure’ls aquesta setmana a les 19.15 hores del dimarts 21 de juny (més o menys, no cal filar tan prim) quan, m’han dit a la tele i a la ràdio, a aquesta hora exacta arriba l’estiu. Trac el cap per la finestra i no veig res d’extraordinari.

Hom podria pensar que l’arribada de l’estiu podria vindre acompanyada de coets, bengales i música, però res de tot això. L’únic que escolto és algun tro, el que veig són molts de núvols foscs, alguna gota que cau i el que noto ja –afortunadament per a les terrasses- és molta calor. I el que veig també són les plantes del balcó. Què se jugueu que no me’n recordo d’amagar-les i el 23 a la nit me les foten?

I és que també arriba Sant Joan i la seua vespra: la nit més màgica de l’any. Canta Serrat: ‘Gloria a Dios en las alturas, recogieron las basuras, de mi calle ayer a oscuras y hoy sembrada de bombillas. En la noche de san Juan todos comparten su pan…’ Què boniques les ancestrals tradicions d’eixa nit tan especial: rentar-se la cara amb aigua que hagi estat a la serena d’eixa nit, les enramades de plantes, menjar ‘collà’… Clar que hi ha més cançons per a eixe dia, si escolto a Labordeta me diu allò de ‘ya llegó la sanjuanada/ ojalá que no llegara/ ya se marchan mis amores/ a segar a la ribera/ no, no volverán ya más/ a estos páramos yermos…’

Diuen que a l’estiu tot el món viu però no sempre l’estiu és sinònim de felicitat. La cosa no està com per a riure.

Més informació: estiu | Joan Carles Marcobal | La Falsa