LA FALSA: “De vegades costa defendre’ls”
JOAN CARLES MARCOBAL
He defensat en reiterades ocasions, en aquest balconet al que estenc la meua opinió, l’honorabilitat de la classe política. He dit sempre que a pesar del que puga parèixer majoritàriament els polítics són honests. I ho vull seguir pensant a pesar de que alguns exemplars d’eixa espècie m’ho posen molt difícil.
La passada setmana es feia públic el patrimoni dels diputats a les Corts Valencianes que no va ser altra cosa que un lamentable espectacle de cinisme en riure’s a la cara de tot el País. Si a hores d’ara el president de la Generalitat Francesc Camps, en els anys que du al front del Consell, tan sols compta amb un patrimoni de 4000 euros, un vehicle i un pla de pensions no massa gran, significa que no tan sols no ha sabut administrar la Generalitat sinó que tampoc ho ha fet en la seua pròpia casa. Malament pinta.
Per altra banda, el líder? de l’oposició, Jorge Alarte, sí que les passarà putes: amb un patrimoni de tan sols 600 euros li’n queden per pagar 82000 d’un préstec hipotecari de més de 127000 euros. Menys mal que s’arrima el dia 1 i ja li arribarà la seua primera nòmina a les Corts. Veient el que es veu amb els Zipi i Zape de la política valenciana, donen ganes de crear una ONG per aportar fons destinats als nostres dirigents, pagarem encara més però al menys no ens donaran llàstima.
Perquè clar… temor me fa el dia que de jubilats, amb una pensió de 500 euros, els arribem a veure d’indigents demanant almoina a la plaça de la Mare de Déu de València. Juguen amb foc i acabaran cremant-se. La gent del carrer no estem per a bromes de mal gust.
