Un any d’una fita històrica per a l’esport espanyol que també es va viure arreu del nostre territori
comarquesnord.cat, Morella
» dilluns, 11 de juliol de 2011
L’onze de juliol de 2010, fa just un any, va entrar a la història d’Espanya com el dia en que un país va esclatar d’alegria pel triomf de la seua selecció en el Mundial de futbol, una de les cites esportives 
més importants que existeixen. Una jornada màgica que va ser gràcies a un grup de jugadors que tocava la glòria sent campions del món. Després de moltes decepcions, Espanya tenia una oportunitat d’or per ser campiona del món i posar una estrella al damunt de l’escut de la samarreta i no ho va desaprofitar.
Els Ports va viure intensament la cita, com va fer al llarg del Mundial de Sud-Àfrica. La final Espanya – Holanda va fer eixir al carrer als veïns per gaudir d’un espectacle únic al que ‘La Roja’ no havia pogut aplegar mai. Molts bars morellans van treure les televisions al carrer per tal de veure el partit al carrer i poder combatre l’intens calor que va fer aquell principi de juliol. Així, la gent es reunia en gran nombre fet que donava un ambient especial i que encara es recorda un any després. Un dels punts amb major concentració de persones va ser la Plaça Colón on el kiosko ubicat allí també va traure un gran televisor. Durant tot el Mundial una mitjana d’unes 80 persones, amb 200 persones el dia de la final, que es van anar congregant en aquesta zona per viure els encontres d’Espanya al carrer com si s’estiguera a un camp de futbol. Aquest 11-J es van veure moltes camises roges, oficials de la selecció tant de jugadors com de porters, cares pintades, banderes, així com altres complements per animar i fins i tot la famosa bubuzela.
La final va ser èpica, amb tots els ingredients que pot tenir una final del Mundial. Emoció, nervis, estrones de bon futbol, agressivitat per part d’Holanda, parades dels porters, ocasions… així van anar passant els minuts. Espanya dominava, però no havia manera de fer un gol i el partit acabava 0 a 0 obligant a jugar una pròrroga. El futbol va fer justícia, a pesar d’algun esglai com una claríssima ocasió de Robben que aturaria Casillas. Al minut 116, a falta de 4 minuts per al final, aplegaria el moment inoblidable, Andrés Iniesta obria la llauna i marcava un gol d’or, un gol que valia un Mundial, repetint un Iniestazo com el que va fer amb el Barça front al Chelsea. Un gol únic que a més va tenir la dedicatòria especial a Dani Jarque, jugador de l’Espanyol que moria al 2009. Els Ports va embogir amb aquest gol celebrant-lo arreu dels nostres carrers amb traques, coets, música o rondes amb els cotxes fent sonar el clàxon. L’altre moment màgic va ser quan el capità d’Espanya, Íker Casillas, aixecava l’apreciat trofeu de campions del món. Espectacular èxit i unes celebracions a l’altura. Un onze de juliol que sempre estarà al record, com un dels dies més feliços de la nostra vida i que aquest dilluns, al complir-se un any, és recorda a tots els mitjans de comunicació i també a les xarxes socials amb missatges emotius per aquest aniversari.
» VÍDEO: Un any del Mundial
