Comencen a obrir-se les capses que guarden els ‘ninots’ de sis en sis anys
comarquesnord.cat, Morella
» dimecres, 20 de juliol de 2011
Mentre les carrosses continuen agafant forma, un altre element molt significatiu de l’Anunci comença a centrar l’atenció dels veïns de Morella. Es tracta dels ninots, unes simpàtiques figures amb les quals es fan crítiques a diferents aspectes del municipi, sempre amb un to irònic.
Els ninots se situen a diferents carrers de la localitat els tres primers diumenges del mes d’agost. Normalment, es posen dintre d’una barraqueta feta de fustes i vestida de brosta. Cada grup de ninots té una explicació en forma de vers de l’escena o del missatge que es vol transmetre. En temps passats, els versos o relacions dels ninots feien referència a l’Anunci de les festes, a les persones que es preparaven per a les festes vinents o a la gent que acudia a Morella a la gran celebració. Poc a poc, estes relacions han anat derivant cap a crítiques generals de qüestions d’actualitat.
Els ninots es fan de mida natural i la seua construcció és molt senzilla. Es fa un esquelet de fusta, perquè aguante, i després es reomple la roba de serradura o algun altre material similar fins aconseguir la forma desitjada. El més difícil és la construcció del cap i les mans. Normalment, per al cap s’empra una careta de cartró i les mans es fan amb guants reomplits i pintats.
En alguns casos, les formes de les cares imiten a les dels veïns dels propis carrers, fet que encara fa més còmiques estes construccions. Encara que s’associen determinats carrers amb la construcció de ninots, qualsevol indret pot acollir estes primeres manifestacions sexennals. Es poden fer on se vulga, això solament depèn de l’entusiasme i constància de la gent. Vestir els ninots és motiu de festa, de reunió, de converses que es repeteixen de sis en sis anys.
De moment, encara no s’ha començat amb la preparació total dels d’enguany, però a poc a poc, es van obrint les caixes que els guardaven des de 2005 per tal de comprovar el seu estat i reparar allò que siga necessari.
