LA FALSA: “Un any sense Labordeta”

El passat dilluns es complia el primer aniversari de la desaparició del cantautor aragonès José Antonio Labordeta. Siempre te recuerdo, viejo, nunca te podré olvidar… Tristament, la passada setmana el Parlament del seu país que tant va voler i al que sempre va cantar, Aragó, va desestimar amb els vots del PP, partit governant ara a la Diputación General de Aragón, que la seua cançó Canto a la Libertad se declarés himne oficial d’Aragó.

Vaja quina manera de commemorar l’aniversari! Crec sincerament que a José Antonio no li importaria en absolut eixa votació. Quina necessitat té Labordeta de que aquells als quals va enviar a la merda li voten una cançó com a himne, si el poble ja la canta i l’ha triada? Recordo una ranxera mexicana que deia una cosa així: yo compongo mis canciones ‘pa’ que el pueblo me las cante y el dia que el pueblo me falle ese dia lloraré… No, en absolut, José Antonio Labordeta no tindria cap ni una necessitat de plorar.

El parlament dominat pels nets de ‘aquel señor a caballo que mandaba en Madrid’ no han triat la seua cançó com a himne però el Canto a la Libertad és tan cantat pel poble com ho són tots els seus temes. I no és això més important que una votació al Parlament? És possible un referèndum més universal? Labordeta i les seues cançons estan apegats com una llapassa al cor de la gent d’Aragó. Li cabrà algun dia eixe honor a la senyora Rudí?

Una cosa és segura: ella passarà però les cançons de Labordeta seguiran sent cantades per la gent, pel poble.

Més informació: Joan Carles Marcobal | La Falsa