LA FALSA: “El fogonero del Tint”
El passat dissabte moria a Vinaròs Andrés Vives Viñals, Saranya (Morella, 22-XI-1916). Sé que el fet de ser nebot seu no em deixarà ser imparcial però amb ell se me n’ha anat una mena d’ídol i una xicoteta part de la dura i crua història d’Espanya, la d’aquells anys que s’han oblidat massa prompte. I se n’ha anat amb la mateixa dignitat amb la que va viure, amb el port que el caracteritzava i sense acomiadar-se’n de Déu, no fóra cas que al cel es trobés amb el tinent Mangas, d’amarg record per a ell. Però sobretot se’n va anar sense rancor.
En la seua dilatada vida (que curta per a nosaltres!) va visitar més presons que hotels i les úniques nits que al llarg de 59 anys de convivència amb Amparo no s’ha gitat al seu costat, va ser perquè ‘l’hostejaven’ al cuartel. Amb tot, no van poder aconseguir que inclinés ni un moment el cap i l’orgull. Un home amb ideals com ja no en queden, un mestre. I un treballador. Recordar a Andrés suposa també recordar la Morella de les cistelles camí del Tint amb el dinar per als treballadors, del fum de la xumenera, el xiulet que ell accionava i el foc on cremava la ràbia continguda. En tornar al carrer la Font admiro la xumenera ja muda i em sembla un monument callat i silenciós a Saranya i, per extensió, a tota aquella generació de gent que va patir la història i als que la escrivien.
I em sento en la obligació de reivindicar més que mai la seua memòria, la seua dignitat com a persones per a que el seu patiment no hagi estat inútil. Per a Andrés, per a tots ells, va el meu xicotet però sentit homenatge.
Més informació: Joan Carles Marcobal | La Falsa | obituaris
