LA FALSA: “Es casa o no es casa la Duquessa?”
Disculpeu però he volgut titular així en honor al que va ser mestre i amic Francisco García Folch, autor de la divertida obra de teatre ‘Es casa o no es casa Tereseta’, entre d’altres obres de la seua autoria tantes vegades representades a Morella. Però és que el que hem viscut aquesta setmana dóna prou per a un argument de sainet. A tot açò he de dir que quan escric aquestes línies encara no s’ha celebrat el casament, estic a la vespra. No fóra cas que s’hagi malbaratat l’enllaç, bé perquè han dit que no a l’altar o…. ves a saber! l’edat de la núvia no està per a moltes confiances.
No hem d’oblidar que la flamant matrimoniera va nàixer pocs anys després de l’extinció del darrer Tiranosaurus Rex, quan les plaques tectòniques no havien conformat encara els actuals continents. Però bé, el meu desig de felicitat per als nous recent casats, si tot ha anat com es pronosticava, és tan gran que espero que s’hagin solventat els problemes d’herències per a la saga de xupòpters que al darrera venen amb ben poques ganes de pencar. No sigue cas que darrera l’alba els vingue el crepuscle i que aquest no sigue daurat.
Enrera queda ja el vestit de Victorio & Lucchino, els 8000 euros pagats per ocupar un balcó al pas de la comitiva nupcial i totes les exclusives i testimonis que no faltaran. L’alegre recent casada ja s’ha afanat a dir que ‘soy antidivorcio, antiaborto y anti todas esas atrocidades’. Per tant ja sabem que el matrimoni serà fins que la mort (d’ell?) els separe i que els fills seran sempre benvinguts.
Més informació: Joan Carles Marcobal | La Falsa
