LA FALSA: “I, possiblement, la pau…”
Ha donat molt que parlar però aquesta setmana ha tingut lloc un fet esperat per molta gent, entre ells un servidor de vostès: Donosti va ser escenari d’una Conferència de Pau que, si tot ix com anhelem, pot suposar la fi de la banda terrorista ETA. Atenció! Enrera queden mil morts que no s’han d’oblidar i dels quals cal defendre la seua dignitat així com la dels seus familiars i amics que els estimaven. Però el que s’ha de fer, per damunt de tot, és estalviar d’altres assassinats encara que el preu supose perdre unes eleccions.
No cal ni dir que tots els governs que hi ha hagut en democràcia han intentat aconseguir-ho: els de Felipe González van anar a Alger. Aznar també ho va provar quan va qualificar allò de ‘movimiento de liberación vasco’ al llarg de les converses dels seus delegats amb responsables de l’organització terrorista. Al final, si tot va com esperem, serà el govern de Zapatero el que aconsegueixi la pau, amb Alfredo Pérez Rubalcaba com a, possiblement, el millor ministre de l’Interior de la democràcia, no sols per la lluita antiterrorista sinó també per la baixada de la delinqüència en general i dels índex de mortalitat a les carreteres.
Per suposat que hi poden haver valoracions, encontrades moltes d’elles i totes dignes de ser escoltades. Però que a un país com Euskadi, i també a la resta d’Espanya, cap d’altre xiquet hagi d’assistir al trist espectacle de veure com assassinen al pare que l’acompanya a escola, no té preu. La història és massa llarga com per a resumir-la en aquest quadre.
Més informació: Joan Carles Marcobal | La Falsa
