UN CONCEPTE: “Eixarch”


Carles Ripollés

Este dilluns eixia del gimnàs de Morella i la lluna ere damunt de Cinctorres. Només es vee un filet del quart creixent que apuntava, com una fletxa amb els colors de la Senyera, cap al Forcall. Antigament, els astres de color rogenc assenyalaven desgràcies. Josep Eixarch havia faltat eixe dia.

Camí de la murada que tants conflictes va ocasionar i ocasiona, la lluna va desaparéixer de la meua vista, no vaig comprendre com, darrera les serres de Portell i Castellfort, o qui sap si amagada per la Garumba en direcció a la Mata. El cel va quedar completament negre de dol.

En eixe cel estrelat potser es trobarà amb el vilafranquí Joan Baptista Pena-roja, que va aconseguir finalment la independència municipal de nou aldees l’any 1691, ara fa 320 anys.

La primera relació va ser en acabar la mili, una cosa que fèem abans els mascles amb carnet d’identitat espanyol. L’any 1991 era el tricentenari i com a soci activíssim del Centre d’Estudis va proposar activitats a fer, entre elles tres publicacions: un monogràfic, un recull d’articles i un dedicat al públic escolar. D’aquella època també són moltes plaques i monuments, per exemple un amb forma d’ou que hi ha a Catí.

Tota eixa activitat va eixir de la recuperació del passat que va fer Josep Eixarch durant molts anys de recerca ací i a Catalunya, dels que destaquen l’estudi sobre la guerra del Groc i sobre el castell d’Eramprunyà al Baix Llobregat.

Més tard, vaig ajudar-lo a redactar un llibre que sintetitzava els seus treballs sobre la lluita per la independència de les aldees. En aquella època jo treballava a Olocau i m’insistia molt en tractar Sorita igual que els nou pobles que van aconseguir separar-se perquè sempre va estar al costat dels altres, encara que no els van concedir el títol de vila perquè en el seu cas la relació amb els Jurats de Morella no era administrativa sinó de vassallatge feudal.

L’any 1691 pobles com Vallibona van convertir-se en viles i van plantar una forca per penjar els malfactors sense haver-los de dur a Morella. Com ho van fer? Anant tots els pobles units, lliçó de la història que segurament encara no hem deprés, com tampoc els països europeus pel que se va veent.

Però posar-nos apocalíptics avui no toca. Avui toca honorar la memòria d’un dels principals historiadors de la comarca dels Ports, un dels que va recuperar el nom de la nostra comarca i qui va recuperar la importància de tots i cadascun dels seus pobles, perquè la història no només la fan els que manen en cada context històric, sinò també els que estem en posició subalterna.

Més informació: |