L’EXILI: “Això de donar exemple”
Manuel S. Jardí
Els manuals d’instrucció per a viure en societat dediquen un apartat a allò que es coneix com donar exemple. Què és donar exemple? Ara ja no està tan clar, però abans consistia a seguir un model o una mostra d’allò que havia d’imitar-se o de rebutjar-se. A Barrio Sésamo ho definirien així: les persones de bé representen un bon exemple, mentre que les persones que enganyen són un mal exemple. Si actues correctament eres un bon exemple. Si eres dolent o causes perjudicis, eres un mal exemple. Molt bé, podríem allargar la cosa amb una gran diversitat de casos sobre maneres de donar exemple, en un sentit o en un altre. Queda clar, però, que si l’actuació del subjecte no constitueix un mal exemple, vol dir-se que dóna bon exemple. I també queda clar que a aquestes alçades del romanç, un concepte que tothom tenia clar ja deu haver quedat bastant embolicat. Segurament ací rau el secret de la confusió. Embolicar la troca fins a desvirtuar totalment el concepte i, ja de pas, convertir en paper mullat el famós manual d’instrucció per a viure en societat.
S’acaba el 2011 amb un ex president de la Generalitat en la banqueta dels acusats, per suborn impropi. Això del suborn impropi resulta redundant, perquè si es vol donar bon exemple, no pot haver cap classe de suborn que es considere apropiat. De manera que suborn impropi és una parida redundant. Parida jurídida, però parida a la fi. I això és perquè el vocabulari jurídic està concebut expressament per a desvirtuar la lògica de la comunicació, de manera que només els agremiats selectes estan autoritzats a desxifrar el sentit real d’un llenguatge inaccessible.
A Francisco Camps el jutja un tribunal amb jurat, perquè va acceptar regals d’una banda de delinqüents que va assaltar la Generalitat. Obtenien contractes substanciosos, entre altres coses, perquè regalaven als polítics que prenien les decisions alguna cosa més que les oïdes. Camps es va entestar a negar-ho tot i assegurava, com abans Carlos Fabra, que les urnes són absolutòries dels delictes. I no es així. Ara ja sabem que la policia no és tonta i que n’hi ha exemples que no s’han de seguir. No obstant, entre tanta confusió, resulta que l’ex president de la Generalitat ha perdut l’honorabilitat, però conserva les prebendes del càrrec, cobra d’un Consell Jurídic Consultiu que devalua amb la seua presència i manté un escó en les Corts Valencianes, una institució que tampoc viu el millor moment quant a consideració social.
Segons el testimoni d’una caixera de Foverer Young, una tenda de roba que vestia a l’acusat Francisco Camps, després d’endur-se el vestit, passà per caixa. Però en lloc de pagar, li donà la ma. Tot un exemple.
