UN CONCEPTE: “Reixos”
Carles Ripollés
La seu històrica de l’Arxiu de la Corona d’Aragó a Barcelona, el Palau del Lloctinent, va ser alliberat ja fa uns anys de les funcions tècniques, de depòsit documental i atenció als investigadors que ara anem a un edifici nou, ben a prop d’on estave el recader de Morella.
El Palau va ser restaurat i ha quedat per a figurar, com a seu institucional per a quan vagen els Molt Honorables Fabra, Rudi, Mas i Bauzà, i també per a la visita pública. Té una de les estances amb les condicions de temperatura, humitat i llum adequades per a mostrar documents originals de l’arxiu i oferir, a un baix cost, successives exposicionetes.
Estos dies hi ha documents del regnat de Pere el Gran, un rei nascut a València que va ser el nostre monarca entre 1276 i 1285. I ésta és l’excusa perque esta setmana, el concepte sobre el que parlem siga el de “rei”.
De reixos n’hi ha de moltes classes, fins i tot últimament hi ha monarquies comunistes, com la que dicta els destins de les comarques del nord de Corea. Però podríem resumir-ho en tres classes.
Els de la primera classe són els reixos que ixen als llibres d’història, com Pere el Gran, el de l’exposició. Els documents haurien de servir per a que els turistes que entren a l’edifici passejant pel barri gòtic de la capital catalana, coneguen que les quatre barres dels nostres símbols onejaven no només per les valls de l’Ebre i el Túria, sinó que inclús l’almirall Roger de Llúria va dir que fins i tot els peixos havien de lluir hun escut o senyal del rey d’Arago en la coha, per poder circular per la Mediterrània. D’estos reixos normalment només queden escrites les coses que a l’època es consideraven bones, com la conquesta de Sicília, la terra dels mafiosos, de la Cosa Nostra. Per a nosaltres, és el rei que integra definitivament la comarca dels Ports al regne de València, deslligant-la del tot de l’Aragó, encara que això no sé si és bo o roïn…
Una segona classe de reixos són els que per distintes circumstàncies històriques encara regnen avui en dia. N’hi ha uns que regnen però no governen, com el d’Espanya o el dels belgues, encara que éste té molta faena en lligar l’aigua i l’oli. I en alguns racons de món encara queden reis que manen molt i a més diuen que ho fan per la Gràcia de Déu, cosa que deu ser blasfèmia.
La tercera classe de Reixos és la que mi m’agrada molt. El que passe és que només n’hi ha tres en tot el món i a voltes no apleguen a tot, i això que tenen uns quants poders màgics… A més, últimament tenen, no sé si la competència o l’ajuda de Sant Nicolau de Bari, el patró dels xiquets, que els americans anomenen Santa Claus. Serà que em faig vell, però acostumat a vore Sant Nicolau amb uniforme de bisbe a les manisetes del meu carrer, em costa encara vore’l amb l’abric roig dels anglosaxons, però és que allà encara fa més fred que ací i es comprensible que s’abrigue.
Sa Majestat Joan Carles I va demanar la Nit de Nadal exemplaritat als servidors públics. Com que deu tenir contactes amb els seus col·legues de l’Orient, els hauria de demanar que porten molt i molt carbó de la tèrmica a tots els roïns, per a que quedare alguna cosa per a repartir entre els que, quasi sempre, som bons xiquets. BON ANY NOU!
