La gran presència de cabra hispànica preocupa als ramaders i provoca accidents als Ports
comarquesnord.cat, Morella
» dissabte, 7 de gener de 2012
L’alta població de la cabra hispànica continua sent notícia a la comarca dels Ports. Malgrat ser inofensiva i tolerar estar prop de l’home, la gran presència d’aquests animals preocupa als ramaders i agricultors, així com als propis veïns principalment en l’aspecte de seguretat vial. De totes maneres, responsables 
dels Agents Mediambientals creuen que la situació és totalment “normal i sense cap anomalia”. Sols al terme de Morella, un dels més grans de la Comunitat Valenciana, es podria estar parlant d’uns 3.000 exemplars, per la qual cosa en la comarca en conjunt la xifra es dispara considerablement “una densitat menor que en altres zones” apuntaven responsables mediambientals. En els últims recomptes del Grup Ecologista de Vilafranca en el Barranc de Fos, la població estava entorn dels 130 exemplars, prop dels termes de Vilafranca i Benassal. En la comarca veïna del Matarranya s’assenyala que existeixen més de mil d’aquests animals salvatges.
Últimament és fàcil trobar grups de cabres hispàniques en les cunetes dels vials més transitats, principalment en els limítrofs de l’entrada a Forcall i en la carretera propera al Barranc de Vallivana, registrant-se accidents de trànsit que afortunadament no han passat dels danys materials. Un dels motius de la concentració de cabres en aquests camins es deu a la sal que es deixa en les carreteres per a combatre el gel. En ser espais lliures, les cabres accedeixen amb facilitat i cerquen la part més pròxima a la carretera “si aquestes zones no foren lliures i es convertiren en vedats, les cabres no serien tan visibles, però cal recordar que estem parlant d’animals salvatges” apuntaven des de Medi ambient.
Un jove morellà va patir un esglai important en una de les rectes de la N-232 prop del Santuari de Vallivana “era quasi de nit i se’m va creuar un mascle que no vaig poder veure i va impactar en el meu vehicle causant certs danys en la part frontal”. L’accidentat recorda amb fortuna el succés “sort que no vaig intentar esquivar a l’animal perquè m’hauria eixit de la via i no sé que podria haver passat”. A més de l’esglai, els problemes arriben després “no se sap de qui és la responsabilitat, de Foment, de la Generalitat o del vedat pròxim, per la qual cosa de moment no he pogut cobrar el segur i he hagut de pagar de la butxaca els desperfectes del cotxe”. Entre els aspectes que reclama el segur està a demostrar que s’ha matat a l’animal “en el moment de l’impacte, el mascle va fugir i ho vam deixar estar. L’endemà ho trobem en el lateral de la carretera mort i li vam fer unes fotos per a demostrar el sinistre”. L’exemplar era un mascle amb unes grans banyes.
Des dels Agents Mediambientals s’indica que “es produeixen problemes puntuals, però és clar que si són zones lliures i es deixa sal en les carreteres es facilita que les cabres entren i puguen crear aquests accidents”. No solament les cabres hispàniques produeixen successos, ja que els porcs senglars també són problemàtics. Es demanda “responsabilitat” i “atendre als senyals d’animals salvatges i les limitacions de velocitat”.
També és fàcil 
veure-les prop dels nuclis urbans. Aquests animals s’acomoden a hàbitats mixtes amb roques i bancals. A Morella, en la coneguda com a ‘segona Albereda’ a l’altura de la font de Fontanella, en la zona inferior de l’Institut, el col·legi de Primària i el centre esportiu Jaume I, és fàcil albirar-les. Alguns xiquets tenen com a afició anar a veure com salten entre les roques de la zona.
En aquest sentit, es pot observar amb certa facilitat a mascles amb espectaculars banyes, a les femelles i a les cries que tanquen el grup, grimpant o descendint per les roques properes a Morella. Un expert en la matèria, Javier Escorza, coordinador Mediambiental del Govern d’Aragó, que també ha estudiat el nombre d’exemplars en les comarques limítrofes entre Terol i Castelló rebutja l’alarmisme “la cabra es deixa veure, és una espècie endèmica de la Península Ibèrica, tolerant la presència de l’home i és veritat que s’acosten als nuclis urbans” destacant que “no és ni bo ni dolent, aquesta espècie és així i és normal”. L’expansió s’hauria vist afavorida per l’abandó del mitjà rural en el segle XX. Respecte als agricultors i ramaders creuen que el nombre de cabres està “descontrolat”. Alerten de les possibilitats de contagi de malalties que les cabres poden transmetre als seus bestiars. De fet, asseguren “no entendre la contradicció de l’administració que, d’una banda, exigeix rigorosos controls sanitaris a la cabanya ramadera i, al temps, no té cap sobre la població de la cabra salvatge”.
També es queixen que s’alimenten de plantacions amb arbres fruiters que perjudiquen a les seues explotacions. Javier Escorza opina que “la preocupació és legítima, però amb un risc mínim quant a malalties”. Sobre aquest tema assenyalava la “col·laboració amb veterinaris, tant en la realització de censos, com en algunes batudes de caça”.
La cabra hispànica va ser a punt d’extingir-se en les comarques del nord i ara torna a tenir un important nombre d’exemplars, als quals a més, els agrada deixar-se veure.
